Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…
El mobiliari
Educació
El cos humà és una “màquina molt ben dissenyada” L’únic defecte que se li pot atribuir és que està pensada per al moviment Totes les articulacions i la musculatura permeten una elasticitat suficient per a realitzar molts moviments Però, quan és qüestió de mantenir, de manera sostinguda i perllongada en el temps, una mateixa postura amb desviació d’alguna articulació , poden aparèixer els problemes que es coneixen com a contractures, tendinitis, síndrome del túnel carpià, lumbàlgies, cervicàlgies Comoditat o ergonomia Per respondre aquesta pregunta, plantejarem diferents exemples Quan estàs…
Pericarditis
Patologia humana
Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…
Els ecosistemes marins
Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…
principi de D’Alembert
Física
Principi diferencial de la mecànica que permet, mitjançant l’addició de les forces d’inèrcia i les forces aplicades a un sistema, derivar les equacions del moviment d’un sistema no sotmès a forces de fricció i tal que el treball virtual de les forces de lligam s’anul·li.
De l’expressió inicial s’obtenen, en canviar a coordenades generalitzades d’un sistema conservatiu amb lligams holònoms, les equacions de Lagrange
azobé
Botànica
Gènere d’arbres de l’Àfrica equatorial, de la família de les ocnàcies, de tronc cilíndric, amb escorça ferruginosa i fusta de duresa desigual, però imputrescible i molt resistent al desgast per fricció, cosa que la fa apta per a construccions hidràuliques i vies de fusta de trens metropolitans.
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina