Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Majestat de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Crist Un detall de la imatge conservada al Museu Episcopal de Vic, on és inventariada amb el núm 83 J Vigué Amb aquest nom és coneguda una bonica talla del Crist crucificat que es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893, perquè figura ja en el Catàlogo del Museo Arqueológico Artístico Episcopal de Vic , publicat aquest any Es inventariada amb el núm 83 La Majestat era coneguda amb el nom de Majestat de Lluçà perquè, segons explica R Bastardes 1978 figurava com a procedent del monestir de Santa Maria de Lluçà Miquel Oliva va trobar unes postals que demostraven que…
Meteorologia i climatologia 2014
Meteorologia
Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços de reducció Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços per reduir-los © Fototeca2 / BOOJOO / Fotoliacom Segons un nou informe de l’IPCC, publicat a l’abril del 2014, les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle han assolit nivells sense precedents malgrat el creixent nombre de polítiques mediambientals encaminades a frenar el canvi climàtic Entre l’any 2000 i el 2010 les emissions van créixer més ràpidament que en cadascuna de les tres dècades anteriors Igualment, l’any…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
Sant Jaume de Frontanyà
Art romànic
Situació El terme municipal es troba al costat nordoriental de la comarca del Berguedà i el poble, constituït per una vuitena de cases, al centre L’església es troba a la plaça on conflueixen els dos únics carrers de què consta el petit nucli de població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 19, 5 — y 71, 2 31 TDG 195712 Una vista del poble des del costat sud-oest, amb l’església, important edifici del romànic del segle XI Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les capçaleres del…
Santa Maria de Ginestarre (Esterri de Cardós)
Art romànic
Situació Església parroquial situada a la part baixa de la població, presidint la Vall de Cardós ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és troba a la part baixa del nucli urbà de Ginestarre, poble al qual s’arriba des d’Esterri de Cardós La seva situació privilegiada li confereix un ampli domini visual sobre la vall, circumstància que cal atribuir al seu emplaçament dins el nucli urbà JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH576177 Història La vila de Ginestarre és coneguda des de l’any 1069, en què els comtes Artau I i Llúcia permutaven amb Hug Sala, fill de Toda, la vila de Lleret…
Els anguil·liformes: anguiles, congres, morenes i afins
Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…
Sant Martí d’Ix (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural d’Ix, presidit per l’església de Sant Martí ECSA - F Tellosa Aquest temple parroquial és situat al poble d’Ix, a l’esquerra del Segre, 1 km a llevant de la Guingueta d’Ix i a poca distància de la carretera, des d’on és perfectament visible, que va de la Guingueta a Montlluís LICS-JCR-ERR Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 40” N - Long 1° 58’ 16” E Història El primer esment de la parròquia d’Ix es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 819 document redactat segurament al final del segle X, sota la forma Hyxi L’…
Sant Vicenç de la Llaguna
Situació Façana meridional de l’església, amb la porta d’accés, i, a primer terme, part de la capçalera carrada que substituí el primitiu absis semicircular ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al costat de les ruïnes de l’antic castell del lloc, al capdamunt del poble Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31′ 41″ N - Long 2° 7′ 22″ E Per a arribar-hi s’ha de seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent MLIR Història L’església de Sant Vicenç és mencionada ja en la donació que feu el comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú de l’indret de la Llaguna al monestir de…
Santa Maria de la Bovera (Guimerà)
Art romànic
Situació Vestigis de l’antic monestir cistercenc integrats dins l’edifici barroc que forma l’actual santuari ECSA-M Catalán El santuari marià i antic cenobi cistercenc de la Bovera es troba dalt d’un turó 589 m a uns 2 km a ponent del poble de Guimerà, prop dels límits amb els termes de Ciutadilla i Verdú Mapa 34-15 390 Situació 31TCG466039 S’hi arriba des de Guimerà per un camí veïnal JDM-APF Història El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir, que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina