Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Estienne
Família d’impressors i llibreters francesos.
Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista Henri Estienne ~1470 — 1520 publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium , en foli El seu fill Robert Estienne París 1503 — Ginebra 1559 imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus , en foli 1532 edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543, un Novum Testamentum , en foli 1550 i la seva Réponse aux…
Oriol Nel·lo i Colom
Geografia
Geògraf.
Fill de Francesc Nello i German Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'és professor des del 1988 Ha estat investigador associat al Center for Metropolitan Planning and Research de la Johns Hopkins University a Baltimore EUA i ha obtingut el Mestratge en Afers Internacionals a la seu de Bolonya Itàlia d’aquesta mateixa universitat Juntament amb Enric Lluch ha publicat La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya 1983 i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya 1984 Codirigeix la collecció “Clàssics del Pensament Territorial a…
Frederic Clascar i Sanou
Literatura catalana
Assagista, traductor i historiador especialitzat en temes bíblics i eclesiàstics.
Vida i obra Fou ordenat de sacerdot a Barcelona 1899, i es llicencià en dret canònic a Roma Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras El 1911 ingressà a l’IEC com a membre fundador de la Secció Filològica, on treballà al costat de Fabra i Carner en la tasca d’ordenació del català Prat de la Riba, que havia seguit les sevestraduccions bíbliques publicades a “Fulla Dominical”, La Veu de Catalunya i “Montserrat”, li encarregà la versió catalana de…
Carme Contreras i Verdiales
Teatre
Actriu i dobladora.
Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas 1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954 No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis Els dimecres…
Josep Maria Ruera i Pinart
Música
Compositor català.
Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…
Eva
Eva Detall de la decoració pictòrica de l’absis central de l’església de Sant Martí Sescorts, conservada al Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Segons el Gènesi, la primera dona, creada per Déu a partir de la costella d’Adam, mare de Caín, Abel i Set.
Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…
Yosef ben Salom
Bíblia
Judaisme
Cabalista jueu, autor d’un comentari al Séfer Yeṣira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.
diabetis ‘mellitus’
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per un trastorn del metabolisme dels hidrats de carboni, amb augment de la glucosa a la sang (hiperglucèmia) i aparició de glucosa a l’orina (glucosúria), com a resultat d’una producció inadequada o d’una mala utilització de la insulina.
És un procés freqüent que afecta més de 200 milions de persones d’arreu del món N'hi ha de diversos tipus diabetis tipus I o juvenil , o insulinodepenent , en què hi ha una destrucció de les cèllules β del pàncrees les productores d’insulina que comporta una manca total de l’hormona De causa desconeguda, sol començar abans dels 25 anys, en alguns casos és hereditària i és possible que, en persones predisposades genèticament, hi tinguin un paper desencadenant certs virus o la formació d’anticossos contra les cèllules β Cal habitualment l’administració d’insulina per al tractament d’aquest…
Mare de Déu de Llinars (Benavarri)
Art romànic
Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina