Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
tucà
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels ramfàstids, de l’ordre dels piciformes
.
El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des del S de Mèxic fins a Veneçuela
il·luminació
Teatre
Art i tècnica d’il·luminar un espai escènic.
Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els…
piciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de 8 a 60 cm, que tenen les potes zigodàctiles i els dits proveïts d’ungles fortes, nien en forats fets a terra o als arbres, els pollets neixen cecs i nus, són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
Habiten als boscs de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids Famílies i representants més importants de l'ordre dels piciformes família dels pícids Cempiphilus imperialis Dendrocopos leucotos picot garser dorsiblanc Dendrocopos medius picot garser mitjà Dendrocopos minor picot garser petit Dryocopus martius picot negre Jynx torquilla colltort , llenguerut, formiguer, torcecoll Picus viridis picot verd, picacarrasques família dels ramfàstids Andigena…
apatita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i pren formes prismàtiques en els cristalls inclosos, i tabulars en els cristalls implantats.
És un fluofosfat de calci PO 4 3 FCa 5 , a vegades amb part de clorofosfat de calci PO 4 3 ClCa 5 en mescla isomorfa Té aspectes diferents, des de l’incolor i transparent fins a molt fosc i opac Les varietats groga verdosa esparragolita i verda blavosa moroxita són les més importants Té lluïssor vítria i és òpticament uniaxial i negativa i, a vegades, birefringent i pleocroica És fosforescent en escalfar-se És la matèria primera principal per a l’obtenció d’àcid fosfòric Es troba associada a roques magnètiques de molts tipus diferents península de Kola, Rússia a les pegmatites…
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del…
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual…
Francesc Oleo i Carrió
Metge.
Era fill del metge Miquel Oleo i Quadrado Ciutadella — 1813 i nebot del botànic Rafael Oleo i Quadrado Exercí a Mallorca, on introduí la vacuna antivariolosa de Jenner, conegut a Menorca des del 1800 El 1820 l’aplicà, amb èxit, al NE de Mallorca aquell any publicà un Plan de desinfección del pueblo de Artá i un Plan preservativo y curativo de las enfermedades contagiosas de Son Servera y Artá , i el 1821 a Palma publicà una Instrucción del plan d’espurgo y desinfección de esta ciudad Proposà de traslladar a Cabrera els malalts contagiosos i donà normes per a combatre la febre groga…
salicàcies
Botànica
Família de salicals formada per arbres o arbusts caducifolis i dioics, de fulles simples, alternes i estipulades, de flors unisexuals, aclamídies, disposades en aments i generalment anemògames, de fruits en càpsula de dehiscència valvar, i de llavors amb llargs pèls sedosos.
Consta d’unes 250 espècies, pròpies quasi totes de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Salicàcies més destacades Populus alba àlber , alba, arbre blanc Populus canadensis pollancre del Canadà Populus canescens àlber bord Populus deltoides carolina Populus euphratica pollancre d'Elx , om blanc Populus nigra pollancre , clop, poll, pollanc, xop Populus nigra var italica pollancre gavatx Populus tremula trèmol Salix sp salze Salix alba salze blanc, saule Salix alba ssp vitellina vim , vímec, vimetera groga Salix atrocinerea gatell , trencadella Salix aurita vimassa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina