Resultats de la cerca

Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…

Fou fundat el 1882, amb Arnold Rosé com a primer violí El lloc de segon violí ha estat ocupat, successivament, per Julius Eggard 1882-84, Anton Loh 1884-90, August Siebert 1890-97, Siegmund Bachrich 1897-1905 i Paul Fischer 1905-38 Anton Loh 1882-84, Siegmund Bachrich 1884-95, Hugo von Steiner 1895-1901, Anton Ruzitska 1901-30 i Max Handl 1930-38 han estat els violistes, i Eduard Rosé 1882-84, Reimhold Hummer 1884-1901, Friedrich Buxbaum 1901-21, Anton Walter 1921-30 i Friedrich Buxbaum 1930-45, els violoncellistes Fou un quartet que es dedicà a la divulgació de la música més innovadora que…

Baster d’ofici, tingué una intensa activitat sindicalista, a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del comitè central Diputat al Reichstag, compartí amb Hugo Haase 1913 i amb Scheidemann 1917 el lideratge del partit Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l’ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent 1917 Prestà suport al canceller príncep Max de Baden 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d’una monarquia parlamentària…

És autor, amb Josep Roca i Roca, de la «tragicomèdia satírica e històrica» La Passió política , estrenada i reeditada diverses vegades el 1870, paròdia de la Passió religiosa en què la Verge és la Democràcia, Crist és el Salvador Espanyol, Magdalena és Espanya, la Verònica és la Revolució, Pilat és Prim, Pere és Espartero, Judes Iscariot és Salmerón, Caifàs és Sagasta, Sunyer i Capdevila és el Cirineu, Figueras és Jaume, etc, i hi apareixen les ombres, entre altres personatges històrics, de Rafael Casanova i Riego Intervingué en la polèmica suscitada per Soler i Yxart sobre l’estil…

Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’ Alfons IV , Pere Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança 1345, s’hi casà secretament 1354 i en tingué diversos fills La influència d’Inés i dels seus germans un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària destaquen el poema de García de Resende, la tragèdia d’…

Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar…

Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen 'El castell dels bandits', 1814, Trylleharpen 'L’arpa màgica', 1817, Elisa 1820, Lulu 1824 i Hugo og Adelheid 'Hug i Adelheid',…

Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor  a l’Editorial Planeta i a la seva àvia i…

La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al dret…

Fundat el 1913, els seus components anaren variant al llarg dels anys El primer violí fou Adolf Busch 1913-52, que donà el seu nom al conjunt El lloc de segon violí l’ocuparen successivament Fritz Rothschild 1913, Karl Reitz 1919-21, Gösta Andreasson 1921-45, Ernest Drucker 1946 i Bruno Straumann 1946-52 Karl Doktor 1913, Emil Bohnke 1919-21, Karl Doktor 1921-45 i Hugo Gottesmann 1946-52 foren els violistes, i Paul Grümmer 1913-30 i Hermann Busch 1930-52, els violoncellistes Digne successor del llegendari Quartet Joachim, fou un dels quartets més importants de la primera meitat del segle XX i…