Resultats de la cerca
Es mostren 857 resultats
Abdallah Laroui
Historiografia
Historiador marroquí.
Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya
Gerrit Thomas Rietveld
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador holandès.
El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…
Ferran I de Parma
Història
Infant d’Espanya, duc de Parma, Piacenza i Guastalla (1765-1801).
Fill del duc Felip I i net de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma Dèspota illustrat, emprengué millores materials amb els béns sostrets a la clerecia regular Enemic dels jesuïtes, en decretà l’expulsió dels seus estats Així mateix, suprimí la inquisició, practicà una política regalista i es negà a ésser feudatari de la Santa Seu Es dedicà de ple a les reformes i al mecenatge Condillac, Paciandi, Millot i Contini foren els seus protegits S’oposà a la ideologia revolucionària i a l’imperialisme de Napoleó, que el 1801 li arrabassà els estats
Jaume Nuet i Minguell

Jaume Nuet i Minguell
Història
Polític.
Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874
Victorio Macho
Escultura
Escultor castellà.
Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra
nacional
Política
Relatiu o pertanyent a la nació.
El seu sentit primer i ple correspon, doncs, al concepte genuí de nació Però, com a conseqüència de la identificació entre nació i estat, el terme esdevé l’equivalent d’estatal o d’originari o subjecte d’un estat Aleshores és oposat a estranger i també a internacional, o bé és el determinatiu de símbols o d’afers estatals bandera nacional, interessos nacionals, etc Com a derivat del concepte de nació desvinculat autènticament del poble i encara més assimilat a l’estat mitificat característic dels feixismes, el terme “nacional” apareix abundosament en aquest tipus d’ideologia, i…
La Razón
Periodisme
Diari madrileny fundat el 1998.
Fou creat pel periodista Luis Maria Ansón quan abandonà el diari ABC D’ideologia conservadora i accentuadament espanyolista, és editat per Audiovisual Española, i l'any 2000 passà a ser controlat majoritàriament pel grup Planeta És un dels diaris de més difusió de l’Estat espanyol El 2007 renovà el disseny de la publicació en paper i, en especial, el lloc web Després de la dimissió d'Ansón l'any 2006 de tots els càrrecs al diari, el succeí a la direcció José Alejandro Vara, el qual al febrer del 2008 fou rellevat per Francisco Marhuenda, fins aleshores responsable del diari a…
Jeroni Ferrer i Valls
Història
Economista i empresari.
Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions diligències i navegació per l’Ebre i el 1833 formà, a Sevilla, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i el 1845, a Barcelona, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català D’ideologia progressista, collaborà en El Vapor 1834 i fundà els periòdics El Nacional 1834 i Semanario Catalán 1851 Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico práctico de relaciones comerciales 1833, La España liberal y D Carlos 1838, Proyecto para regularizar…
Antoni Garcies i Vidal
Historiografia catalana
Promotor agrari, polític i investigador.
D’ideologia republicana, fou regidor de l’Ajuntament de Llucmajor entre el 1869 i el 1873 Interessat per l’arqueologia i l’agricultura, promogué i dirigí la revista Es Pagés Mallorquí i collaborà en El Felanigense i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana La seva tasca com a investigador se centrà en l’estudi de les restes arqueològiques i la història de Llucmajor Collaborà en l’elaboració de la planimetria del poblat des Pedregar De la seva bibliografia cal esmentar Restos de construcciones prehistóricas en Lluchmayor 1895 i El término municipal de Lluchmayor 1972 El…
Miguel Otero Silva
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista veneçolà.
Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina