Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Museu d’Història de Barcelona
Museu
Museologia
Museu municipal de Barcelona, creat el 1943 amb el nom de Museu d'Història de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.
Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida i obra Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga Es doctorà en arts i filosofia el 1688 L’any següent adquirí la baronia de Pierola i el 1692 rebé de Carles II el privilegi de cavaller Tal com explica Josep Rafael Carreras i Bulbena, viatjà per Castella i França i entrà en contacte amb erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona part de la crònica de Pujades a la biblioteca del bisbe de Rouen Reuní una…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
Sant Sadurní d’Esperan (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb la porta actual, tardana, i una singular finestra que s’obre sota el campanar d’espadanya ECSA - MÀ Font L’església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d’Esperan, el qual és emplaçat a 1 400 m d’altitud a la dreta de la vall d’Esperan Mapa 32-10 213 Situació 31TCH184006 S’accedeix a Esperan des del poble d’Igüerri, per un camí que surt de la part alta d’aquesta població El recorregut és planer, d’uns 45 minuts, i ressegueix quasi sense perdre altitud la solana del Villirulo MAF Història Una de les primeres mencions documentals del lloc…
Sant Pau de Fenolhet
L’església I les restes de l’antic monestir de Sant Pau de Fenolhet són situades al N del nucli antic de la vila del mateix nom, capital de la comarca de la Fenolleda, que té el seu origen en aquest antic monestir benedictí, conegut primitivament amb el nom de Sant Pau de Monisat o de Valhòlas Aquesta abadia és esmentada en la documentació per primera vegada l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, atorgat amb data d’1 d’octubre segons l’acta testamentària, entre les deixes fetes a molts altres monestirs, llegà “ ad Sanctum Paulum apostolum cuius cenobium fundatum…
Josep Palau i Claveras
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Música
Escriptor i crític musical i cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet i germà de Miquel Palau i Claveras Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista 1928, Joia 1928, D’Ací i d’Allà 1928-31, El Faro 1929-36, Escena 1930, Gaseta de les Arts 1930, Films Selectos 1930-37, Cinema Amateur 1932-36, Cine-Arte 1933-35, Sol Ixent 1934, Proyector 1935-36, Actualidades Paramount 1935-36, Cine-Star 1935-36 i Claror 1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…
, , ,
biografia
Biografia Ramon Llull en una miniatura de la Vida coetània de la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe
© Fototeca.cat
Literatura
Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment en virtut de la seva activitat o del seu ressò públics.
Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i Obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l'oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
Dídac de Vic i de Castellví
Historiografia catalana
Dietarista.
Vida i obra Membre d’una poderosa i influent nissaga valenciana, era fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara, i posseí el títol de baró de Llaurí Continuador d’un dietari iniciat pel seu germà Àlvar, Dídac de Vic fou protector del monestir dels jerònims de Santa Maria de la Murta, a la vall de Miralles, al terme d’Alzira, i gastà una part de la seva fortuna fent-hi millores arquitectòniques i decoratives Entre altres coses, donà a aquesta comunitat una collecció de retrats de valencians illustres, pintats per Ribalta, alguns dels quals encara es conserven al Museu Sant Pius V de València En…
Rafael Oleo i Quadrado
Historiografia catalana
Historiador, farmacèutic i botànic.
Vida i obra Cosí de l’historiador i polígraf Josep M Quadrado, realitzà els primers estudis al convent de frares franciscans de Ciutadella Inicià els estudis de farmàcia i botànica a València, on feu pràctiques a l’hospital civil Continuà els estudis de farmàcia a Barcelona i es llicencià el 1834 amb la tesi De combustione A la ciutat comtal, conreà la poesia i el drama, i publicà el drama en prosa El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838 Tornà a Ciutadella l’any 1839, on s’establí i es dedicà professionalment a la farmàcia La seva principal passió era la botànica, tema sobre el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina