Resultats de la cerca

La mucormicosi , zigomicosi o ficomicosi és una malaltia infecciosa molt greu, provocada per diverses espècies de fongs que integren la classe Zigomycetes i que, segons el teixit inicialment infectat, pot presentar-se en diverses formes Els fongs causants de la mucormicosi es troben àmpliament distribuïts pel sòl, en especial a l’entorn de la matèria orgànica en estat de putrefacció, i poden contaminar l’aire o els objectes El contagi pot produir-se per diverses vies, per bé que les més freqüents són la respiratòria, la digestiva i la cutània Una vegada establerts a la pell o les mucoses, els…

La nocardiosi és una malaltia infecciosa crònica d’origen bacterià que incideix, sobretot, en persones que es troben immunodeprimides o pateixen d’alguna altra malaltia greu Es manifesta per la formació d’abscessos, o cavitats anormals que s’omplen de pus als pulmons o en altres teixits Els agents etiològics de la nocardiosi són diverses espècies de bacteris del gènere Nocardia , que tenen per hàbitat natural el sòl, particularment on hi ha abundor de matèria orgànica en descomposició La infecció per aquests bacteris se sol produir per via respiratòria, en aspirar partícules contaminades en…

L’ actinomicosi és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris que habiten normalment a les mucoses digestives, que sol produir-se arran de traumatismes o altres processos infecciosos, i que afecta sobretot el teixit subcutani i la pell, on es desenvolupa una lesió nodular supurada i voluminosa Els agents etiològics de l’actinomicosi són diverses espècies de bacteris de la família Actinomycetae , que formen part de la flora bacteriana bucal i digestiva i que es caracteritzen pel desenvolupament en absència d’oxigen El procés infecciós es desencadena quan, per qualsevol…

En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’exploracions que calgui…

Actualment es coneixen milers d’espècies de virus La majoria d’aquestes espècies es repliquen en les cèllules vegetals, o bé són bacteriòfags , és a dir, que ho fan a l’interior de bacteris Unes 500 espècies de virus es repliquen a l’interior de cèllules d’organismes animals o de l’ésser humà Aquestes espècies s’anomenen virus animals Els virus animals se solen agrupar en diverses famílies o grups , segons una gran varietat de característiques Per convenció, les famílies de virus reben la seva denominació en llatí Entre aquestes característiques, doncs, les que més es tenen en compte són el…

L’otitis és una inflamació de l’orella, generalment de causa infecciosa, les manifestacions més habituals de la qual —dolor, supuració i sordesa— varien segons la natura de l’alteració i la part de l’orella que n’és afectada L’otitis externa que afecta de manera difusa tot el conducte auditiu sol ésser conseqüència d’una infecció afavorida per l’entrada d’aigua quan hom es banya Així, és freqüent en l’època estiuenca i rep el nom d’otitis del bany o del nedador Hom la pot prevenir amb la instillació d’unes gotes d’alcohol bòric en els conductes auditius externs després del bany,…

Afecta el sistema respiratori pulmons i vies i cursa amb símptomes de febre, tos i esbufecs en persones de qualsevol edat Es transmet pel contacte o la proximitat amb malalts, bé que el mecanisme del contagi no es coneix amb precisió, i es creu que l’origen del virus es localitza en camells i dromedaris, en els quals s’ha identificat també el virus Fou detectada per primer cop a Jordània el 2012, i entre el 30% i el 40% dels pacients diagnosticats aquell any van morir El miler de casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut el 2015 procedien d’estats de la península Aràbiga,…

Es dona més a l’hivern i a la primavera Es propaga per petites gotes expectorades i per objectes contaminats S'incuba de 3 a 6 dies després hi ha una amigdalitis greu amb cefalàlgia i febre, i de 12 a 48 hores després es manifesta una erupció típica a la pell, que comença al coll i davalla a les extremitats inferiors i que predomina a la regió inguinal i als plecs del colze Al cap d’uns 3 o 4 dies l’erupció s’atenua i millora l’estat general Dues o tres setmanes després poden haver-hi complicacions greus nefritis, infecció reumàtica, cardiopatia, hepatitis, etc Convé que el nen estigui aïllat…