Resultats de la cerca

Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial

Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…

Escut de la Junta de Comerç, Barcelona, FTremulles, c1763, BC Les primeres Juntes de Comerç a les terres de parla catalana s’establiren a Barcelona i a València l’any 1692 La primera estava integrada per alguns cavallers i mercaders, al voltant de l’advocat Narcís Feliu de la Penya la segona estava integrada únicament per magistrats de l’Audiència La Nova Planta va trencar la relació entre els consolats del mar i els governs municipals De fet el Consolat de València ja havia deixat de funcionar vers la meitat del segle XVII Els de Barcelona i Mallorca van ser transformats per l’…

Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…

Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors

Document de la Reial Audiència de Mallorca amb la signatura de Fd’Ametller, 1705 ARM / JG Francesc d’Ametller i Perer va néixer el 1658 a Castellar del Vallès, en el si d’una família de pagesia benestant El seu sogre, David Pescio, havia seguit el partit de Felip IV durant la guerra dels Segadors i el 1663 havia obtingut la condició de noble del regne de Sicília Ametller era nebot d’Oleguer de Montserrat, canceller de Catalunya i bisbe d’Urgell Va fer la carrera de lleis i des del 1677 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Al mateix temps va exercir d’advocat i ocupà algunes…

A l’octubre l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, es va entrevistar a Rabat amb el rei Muhàmmad VI © Agència Marroquina de Premsa La vida política del Marroc va estar marcada per la formació del nou Govern sortit de les eleccions del 25 de novembre de 2011, que està liderat per un primer ministre islamista, Abd al-Ilah Binkiran, líder del Partit Justícia i Desenvolupament Aquest partit, que va guanyar les eleccions però no disposava de majoria absoluta, va fer coalició amb els nacionalistes de l'Istiqlal, el partit de base amaziga Moviment Popular i l'…

Fill d’un jurista i net d’un dels redactors de l’ Estatut d'Autonomia de Galícia , es llicencià en dret a la Universitat de Santiago Militant d’ Alianza Popular des del principi dels anys vuitanta, fou president de la diputació provincial de la Corunya, diputat al parlament gallec 1981 i vicepresident de la Xunta de Galícia 1986-87 Durant la primera legislatura del Partido Popular a l’Estat espanyol sota la presidència de José María Aznar , fou nomenat ministre d’Administracions Públiques 1996-99 i de Cultura i Educació 1999-2000 En el govern sorgit després de les eleccions del 2000, ocupà el…

El patronatge fou el sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social Una persona lliure amb pocs recursos o amb el desig de millorar la seva posició podia sollicitar l'empara d'un noble patrici nomenant-lo el seu patró, convertint-se, a la vegada, en client El client devia fidelitat al seu patró i havia de posar-se al seu servei quan fos necessari A canvi, el patró li proporcionava suport, ja fos alimentari, financer, en terres o simplement exercint la seva influència social D'igual manera, un esclau afranquit passava a ser un llibert senyor del seu destí, però…