Resultats de la cerca

Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el volum 3 de la …

Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…

Catedràtic d’història moderna universal de la Universitat de Barcelona i acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia, estudià posteriorment filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid El 1933 ingressà en el cos d’ensenyament secundari i fou professor a l’Institut Verdaguer de Barcelona El 1942 accedí a la càtedra d’història universal de la Universitat de Granada i dos anys després es traslladà a la UB S’orientà cap als estudis medievals, en què destacà el seu Episcopologio del Reino de León durante el siglo X 1950 i també diversos estudis institucionals, com Aportación…

Després de cursar la carrera eclesiàstica, estudià gregorià amb Dom Gajard a Solesmes, França, i més tard piano amb Juli Pons a Barcelona Durant disset anys exercí com a organista a la parròquia de Marata les Franqueses del Vallès Després de collaborar amb l’orguener G Blancafort durant quinze anys, fundà el seu propi taller, artesà i familiar, a les Franqueses Entre altres fites com a orguener, el 1991 construí l’orgue transportable més gran del món Els seus treballs estan molt ben acabats i documentats històricament Fou autor del projecte de l’orgue que la firma Karl Schuke de Berlín…

Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest any fins al…

En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos…

El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir…

Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització…

La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…