Resultats de la cerca

Situació Aspecte general del castell, molt modificat en la seva estructura originària per successives reformes ECSA - A Roura El petit poble de Caladroer és situat a l’E de Belestar, uns 2 km a l’W del coll de la Batalla, límit entre el Rosselló i la Fenolleda El castell és bastit al cim d’un petit turó, al costat d’unes installacions vitícoles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′ 27″ N - Long 2° 38′ 42″ E Si seguim la carretera que va de Millars a Estagell, en arribar al coll de la Batalla haurem de girar a l’esquerra fins a Caladroer JBM-JSM Història El lloc de Caladroer apareix…

Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de…

Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana…

Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament

Prop seu hi ha la resclosa del pantà de Cedraman

El fumarell alablanc és un migrador regular que durant el pas primaveral apareix al litoral, barrejat sovint amb el fumarell negre A les Balears és també un migrador primaveral, però escàs, amb citacions a totes les illes, especialment a Mallorca El període de pas és curt, ja que comença al final d’abril 240482, data extrema i es perllonga fins al començament de juny 020676 al delta del Llobregat i 060681 a Sarinyena La major part del pas es produeix, però, el maig, especialment a les seves dues primeres desenes Sobre 56 citacions de 23 anys diferents 1871-1984, 46 corresponen al maig, 9 a l’…

Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’Alt Millars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format principalment per roques…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de Banyuls Baó…

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus…