Resultats de la cerca

Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels…

Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves autoritats, les…

Els bancs hipotecaris són un tipus d’entitat financera o bancària especialitzada en l’atorgament de crèdits amb suport hipotecari En altres paraules, la seva gestió comercial és el préstec que té com a garantia una hipoteca En aquest sentit, una hipoteca és un dret real que grava béns immobles o vaixells, subjectant-los a respondre del compliment d’una obligació o del pagament d’un deute En aquest capítol parlarem de quatre bancs catalans Crèdit territorial i mobiliari de Catalunya Banc Hipotecari de Catalunya, de Mola, Bosch i Companyia Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i…

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren lloades pels seus…

En principi, el propietari de la cosa principal adquireix l’accessòria pagant el valor d’aquesta, exacte si la cosa afegida per embelliment o perfecció té més valor que la cosa principal en el qual cas el propietari de la cosa accessòria pot exigir que sigui separada, si és possible, de la principal, encara que sigui en detriment d’aquesta Si l’adjunció és realitzada amb mala fe pel propietari de la cosa accessòria, aquest la perd i té l’obligació d’indemnitzar dels danys el pripietari de la principal si la mala fe és d’aquest darrer, el propietari de la cosa accessòria té dret a…

Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu Els tràmits del judici executiu per a obligar…

El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de collaborar en les obres de fortificació del mateix castell…

Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de tabals i amb…