Resultats de la cerca
Es mostren 616 resultats
Sant Vicenç de Bóixols (Abella de la Conca)
Art romànic
Situació Església molt transformada, que conserva una bona part de la nau i de l’absis semicircular de l’obra original ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Sant Vicenç de Bóixols és situada al poble de Bóixols, sobre la carretera d’Isona a Coll de Nargó JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG483707 Història La primera notícia coneguda del lloc de Bóixols data de l’any 997, en la donació feta pel comte Ermengol a favor de Santa Maria de la Seu de la vila de Sallent, que, per ponent, afrontava amb el grau de Boxols En un document del 1022 relatiu al castell de la Rua, s’esmenta el pont de…
Sant Miquel de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215, moment en què Ramon de Barres va fer donació al…
Ladislau Kubala Stecz
Ladislau Kubala Stecz en la seva època de jugador del Futbol Club Barcelona
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista hongarès, naturalitzat espanyol el 1951.
Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del…
,
Biel Mesquida
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Gabriel Mesquida i Amengual.
Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…
,
Sant Cebrià de Tiana
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…
foriscapi
Història
Dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme; en general, acostumava a ésser la tercera part del valor de l’immoble.
Si el senyor feia ús del dret de fadiga, no tenia el foriscopi
Sant Climent d’Urús
Art romànic
Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…
Santa Magdalena de Vilarestau (Centelles)
Situació Un aspecte de les ruïnes que queden de l’edifici, mig tapat per la vegetació El que presenta la fotografia és una part del mur de tramuntana G Orriols Les ruïnes de l’església es troben situades a uns 400 m en direcció nord, de la masia del Cerdà de la Garga, dins el terme de Centelles Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 36,3 —y 25,3 31 TDG 363253 Per arribar-hi, hom pren la carretera de Centelles en direcció a Moià o Caldes de Montbui C 1413 arribant al punt quilomètric 14 s’agafa un camí a mà esquerra que hi mena El Cerdà és…
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…
Lewis Mumford: l'ocàs del progrés
Al llarg de tota la seva vida Lewis Mumford s’interessà pels efectes negatius de la tècnica sobre les societats humanes Aquest fragment de “ Technics and civilization ” ‘Tècnica i civilització’ que, tot i haver estat publicat per primera vegada el 1934, conserva tota la seva vigència fins al punt que l’edició del 1963, lleugerament revisada, encara es tradueix i es reimprimeix més de trenta anys després, presenta el sociòleg nord-americà com un dels primers pensadors que reflexiona sobre l’ocàs de la ideologia del progrés indefinit que, d’ençà del segle XIX, vincula la felicitat de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina