Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
Alfons X de Castella-Lleó
Música
Rei de Castella i Lleó.
Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…
PUMA
Electrònica i informàtica
Nom del primer braç robòtic multiarticulat i polivalent desenvolupat l’any 1978 per Victor Scheinman, aleshores estudiant, amb el suport de l’empresa Unimation i el patrocini de General Motors.
El sistema de funcionament del PUMA és, encara avui, la base de la majoria de braços robòtics industrials actuals El nom prové de l’anglès Programable Universal Manipulator Arm braç manipulador universal programable
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…
Comitè Olímpic Internacional
Esport general
Organisme internacional responsable de la promoció, organització i reglamentació dels Jocs Olímpics de l’era contemporània i llur programa.
Fou constituït a París el 23 de juny de 1894 en restaurar-se les olimpíades modernes pel baró de Pierre de Coubertin El COI forma part del Moviment Olímpic , que inclou també, d’una banda, les federacions internacionals de cada esport i, de l’altra, els representants dels comitès olímpics de cada país que l’any de la fundació eren 13 i, el 2010, 205, i n'és l’autoritat màxima A més de responsabilitzar-se dels Jocs, vetlla per l’acompliment dels objectius continguts en el document fundacional conegut com a Carta Olímpica , que estableix els principis i l’àmbit d’actuació de l’organisme El COI…
,
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà Bagada s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt…
Ferdinand Ries
Música
Pianista, compositor i director alemany.
Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment…
Teologia Actual
Revista fundada el 1993 sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli.
De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals breus i concisos amb informacions religioses i comentaris de llibres Apareix cinc vegades l’any i n'és director Joan Guiteras
almanac

Almanac de la casa 'Henrich i Companyia', de Barcelona, el 1892
© Fototeca.cat
Literatura
Calendari acompanyat de dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i fires, així com, sovint, de treballs de creació en prosa i en vers.
També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina