Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona…

Nebot del bisbe de Barcelona Guerau de Gualba Sagristà de la seu de Mallorca d’abans del 1299, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca 1301 Consagrat bisbe de Barcelona 1303, intervingué en molts conflictes als monestirs diocesans i començà la sèrie de registres de visites pastorals Colleccionà les constitucions de l’església de Barcelona Jaume I de Catalunya-Aragó l’envià a la cort pontifícia a prestar homenatge a Joan XXII per raó de la investidura de Còrsega i Sardenya Promogué nombroses obres seus de Mallorca i Barcelona i construccions de nova…

Els seus orígens es remunten a Malatesta , un propietari de Montefeltro recordat en un acte de compra de terres el 1186 Els membres d’aquesta família foren partidaris dels güelfs Dirigits, primer, per Malatesta I da Verucchio mort el 1248, podestà de Rímini, ho foren després pel fill d’aquest, Malatesta II , el Mastin vecchio citat per Dant mort el 1312, que s’ensenyorí de diversos territoris de la Romanya i de les Marques Al llarg de diverses successions, els Malatesta, que s’havien dividit les possessions familiars, obtingueren del papa, el 1392, la investidura perpètua de l’Estat Pontifici…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

Llicenciat en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, pertany, des del 1985, a la prelatura de l’Opus Dei Després d’haver exercit la professió d’advocat i d’haver treballat en diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya, el 1991 es traslladà a Roma per continuar els estudis eclesiàstics de teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctorà el 1996 El 1999 fou cridat per collaborar al Consell Pontifici per als Laics, on ha estat ajudant d’estudi i cap de l’oficina, i ha estat el responsable de la secció d’associacions i moviments El…

Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista anglès, etc el reformisme…

Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament…

El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai Fou un ordenador i aclaridor de la música profana definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missa missa cíclica i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus Usà per primer cop el fals bordó La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà Les seves misses…

Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium”…

Es llicencià en filosofia a Lovaina i a Valladolid i en pedagogia a Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou secretari de redacció de Criterion i director d' Orientación Catequística Format en el neotomisme, publicà El teosofisme 1927 i Assaigs de crítica filosòfica 1928 Fou molt divulgat i renovador un catecisme en edició catalana i castellana Enderiat per la francmaçoneria, publicà sobre aquest tema llibres d’argumentació fantasiosa Perseguit el 1936, se n'anà a la zona franquista, on fundà les Ediciones Antisectarias i es posà al servei del…