Resultats de la cerca
Es mostren 5339 resultats
singlet
Química
Dit de l’estat dels àtoms o molècules que tenen tots llurs electrons aparellats, representat pel símbol S
.
Pel que fa als àtoms, i d’acord amb la regla de Hund de la màxima multiplicitat, només són singlets en llur estat fonamental aquells elements que presenten una configuració electrònica de capes o subcapes tancades en són exemples els gasos nobles i els metalls alcalinoterris Pel que fa a les molècules, una gran majoria presenten estats fonamentals singlets, que hom designa S o Són possibles estats singlets excitats, designats S 1 , S 2 ,, que hom pot aconseguir mitjançant irradiació de molècules singlets en llurs estats fonamentals fotoquímica
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn, dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
protozous

Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la…
faisà

Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
Els ànguids
Aquests saures presenten l’orifici de l’òrgan de Jacobson i la coana conjunts, un forat lacrimal simple, l’arc temporal visible, el jugal no dilatat, atròfia freqüent de potes, i osteoderms senzills i ornamentats No presenten cap plec als flancs i els ulls, com els d’altres animals excavadors, són, encara que petits, funcionals El gènere Anguis presenta les escates ventrals idèntiques a les dorsals, el cos llarg, relativament rígid i les potes reduïdes o absents Els ulls tenen parpelles mòbils i la cua és molt fràgil i presenta freqüentment autotomia Les escates són…
rondallística
Conjunt de rondalles que presenten trets comuns, en una mateixa època o lloc, etc.
estrat

Estrats, en roques sedimentàries
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Cadascuna de les capes ben diferenciades en què es presenten generalment les roques sedimentàries.
flaser
Geologia
En sedimentologia, qualsevol dels nivells de fang interestratificats en sorres que presenten laminació encreuada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina