Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
reduccionisme
Filosofia
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que hom considera més reals o fonamentals i dels quals aquells no són sinó manifestacions ulteriors i àdhuc secundàries.
Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no…
macromolècula
Química
Molècula d’unes grans dimensions formada per encadenaments atòmics covalents monodimensionals, bidimensionals o tridimensionals.
El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins…
etimologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Així, llaurar prové del llatí LABORARE, freixe de FRAXINU Per als antics, trobar l’etimologia d’un mot era descobrir el seu ‘veritable’ étymos sentit, és a dir, el lligam que unia el mot a la cosa A l’edat mitjana hom creia que les llengües es remuntaven a l’hebreu hi ha romanalles d’aquest error fins al s XIX i proliferaren les etimologies purament anecdòtiques Un exemple destacat són les Etymologiae d’Isidor de Sevilla s VII Els comparatistes s XIX foren els primers a formular el mètode científic de la recerca etimològica En la seva primera etapa mètode fonohistòric , els…
La Roqueta
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català apareguda l’u de gener de 1887 a Palma (Mallorca), per iniciativa de Pere d’A. Paña.
Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el…
Jacint Salvadó i Aragonès
Pintura de Jacint Salvadó i Aragonès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913 Exposà a les Galeries Dalmau el 1921 Anà a París el 1924 introduït per WGeorge, on treballà amb Derain i Picasso Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments” Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons…
el Vilar
El Vilar Vista des de llevant de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar, del municipi de Vilallonga dels Monts (Rosselló).
Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans cedida el 1146 i Sant Joan d’Albera 1181 Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del Vilar Des del…
Serra-sanç
Poble
Poble disseminat del municipi de Sallent (Bages),.
L’antiga quadra de Serra-sanç Serra d’en Sanç, s’estén en un altiplà 410 m, al N del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951 Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n'exercia la purament civil L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa…
unió
Història
Dret internacional
Conjunt dels estats units sota un únic sobirà.
Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció, per part de…
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina