Resultats de la cerca

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…

Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música Contemporània de…

Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…

Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics txecs i de…

Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…

S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics" Dominava un…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de qualitat força…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable presència d’elements…

Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva música de…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela…