Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
Karez
Turpan és una taca verda enmig del desert, un oasi artificial aixecat contra tot pronòstic en la infernal depressió en què es precipiten els contraforts del Bogda i del Kuruktagh En efecte, els tot l’any nevats cims del primer, situats per sobre de 5 000 m, contrapunten la seva altitud i resplendent blancor amb els deprimits dipòsits salins, igualment enlluernadors, del llac Aydingköl, a 150 m per sota del nivell de la mar, un lloc impossible, tan fascinant com inhòspit A tocar mateix, encara una mica per sota de la cota zero, l’oasi de Turpan és, doncs, el pur desert contrariat A pocs…
trèvol d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols i amb un pecíol llarg i embeinador, i de flors rosades, disposades en raïms llargament pedunculats.
Habita estanys, torberes i prats molls, a l’Europa humida És emprada com a aperitiu i tònic estomacal
reseda
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les resedàcies, d’anuals a perennes, amb fulles enteres, lobulades o pinnatífides, amb flors blanquinoses o groguenques, agrupades en raïms, i amb fruits en càpsula.
taxodi
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les taxodiàcies, amb els branquillons caducs, de fulles linears i disposades en un mateix pla, de flors masculines agrupades en raïms i de cons arrodonits.
Habiten aiguamolls i tenen arrels respiratòries Comprèn unes poques espècies de Mèxic i el S dels EUA, de les quals Tdistichum és plantada de vegades en jardins
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
argelagó
Botànica
Petita mata, de la família de les papilionàcies, amb les branques velles afil·les, gràcils, molt espinoses i les joves, olioses, no espinoses i cobertes de llargs pèls blancs; flors grogues en raïms terminals.
Es fa a la muntanya mediterrània i submediterrània
espatodea
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres perennifolis ornamentals, de la família de les bignonàcies, amb fulles compostes imparipinnades, grosses i oposades, i amb flors grosses, vistoses i de color escarlata, disposades en panícules o raïms terminals.
Són nadius de l’Àfrica tropical
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
caoba africana
Botànica
Gran arbre de fusta, de la família de les meliàcies, de color bru vermell intens, fulles bipinnades de folíols el·líptics i flors en raïms penjants, que viu a la part occidental d’Àfrica central.