Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
Gripau d’esperons
Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta…
Castell de Segura (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell A primer terme la cisterna V Hurtado Les poques pedres que resten del que fou castell de Segura es troben al cim del puig anomenat “el Castell”, a 1 142 m d’altitud, sobre mateix de Ribes de Freser, al seu vessant dret, i dominant una magnífica vista sobre tota la vall Per accedir-hi el millor camí és, partint del poble de Batet, seguir la pista forestal que porta a Ventolà i que passa pel mas d’En Segura A uns 300 m d’aquest mas, i just al collet on la pista deixa el vessant del Freser, cal girar a mà esquerra i enfilar-se cap al puig per la…
Els alocs al Maresme
La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…
piràmide

Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a…
Castell de Calonge de Segarra
Art romànic
Situació Notables vestigis d’aquesta fortalesa, domini tradicional de la casa vescomtal de Cardona ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades dalt d’un turó, sota el qual hi ha l’església de Santa Fe, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf, en contacte amb el Bages Mapa 35-14352 Situació 31TCG739233 Història L’accés es fa per la carretera de Ponts En arribar a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta s’inicia una ampla carretera que deixa pràcticament a tocar de l’església i el castell FJM-AMB Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de…
Estructures que només es troben en algunes espècies de bacteris
Patologia humana
A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La…
Estructura present a tots els bacteris
Patologia humana
Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià el citoplasma o substància que envolta el nucli la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cellular El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèllules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear La molècula d’ADN bacterià nuclear és un filament…
teclat
Música
Joc de tecles que accionen el mecanisme de producció del so en certs instruments -anomenats genèricament instruments de teclat- de mecànica molt diversa, com l’orgue, el clavicèmbal o el piano.
Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…
Canoes d’alta costura
Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina