Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
concili IV del Laterà
Dotzè concili ecumènic, convocat per Innocenci III (1215).
Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…
Josep Ferrer i Subirana
Comunicació
Història del dret
Jurista i publicista.
Fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona 1838-40 Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’ Escola Apologètica Catalana El 1838 fundà el diari moderat La Paz , i el 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa , de F Guizot, i començà la publicació de la Biblioteca de l’Advocat nou volums editats Publicà també una nova edició de les Partides 1840 En 1841-43 redactà, amb Balmes i Roca i Cornet, la revista La Civilización , des d’on defensà l’escola apologètica…
Francesc Bonafè i Barceló
Botànica
Literatura catalana
Folklore
Botànic, escriptor i folklorista.
Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’…
,
Francesc Vidal i Careta
Música
Compositor català.
Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882
Martin Wegelius
Música
Compositor, pianista, crític i pedagog finlandès.
Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres…
El Foment de l’Esgrima de Barcelona
Esgrima
Club d’esgrima que existí a Barcelona al principi del segle XX.
Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats com el Cercle Eqüestre o…
Joan Maria Solà i Mestre
Cristianisme
Comunicació
Jesuïta i publicista.
Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro
Josep de Rocabertí
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Jesuïta i professor de retòrica.
Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona
,
Josep Vives i Ciscar
Història
Erudit.
Doctor en dret 1878, fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana Collaborà a Revista de Valencia , Valencia Ilustrada i altres periòdics Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos 1882, Retratos de alicantinos ilustres 1892, Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí 1890, Los limoncillos de Sagunto 1885 i Noticias de Pep de l’Horta Fou soci fundador de la Caixa d’…
Eusebi Corominas i Cornell
Eusebi Corominas i Cornell , carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina