Resultats de la cerca
Es mostren 815 resultats
hippy
Sociologia
Dit del moviment juvenil que aparegué el 1965 als EUA amb una ideologia més intuïtiva i pràctica que no pas teòrica i lògica que postulava el rebuig de la societat de l’opulència.
Els hippies es diferenciaven de llurs predecessors, els beatniks , per l’aspiració a la felicitat en aquest món pràctica de l’amor i rebuig de la violència Llurs indumentàries, de vius colors, eren ornades de penjolls i talismans Vivien en grups tribus per tal d’establir un contacte directe i personal amb els altres i evitar l’anonimat del món modern Altres característiques, no comunes a tots els hippies , eren el vegetarianisme, el consum de drogues toves i l’adscripció al budisme Al final del 1967 el moviment hippy entrà en crisi, per tal com la mateixa societat de consum es féu seus certs…
Françoise Sagan
Literatura francesa
Pseudònim de Françoise Quoirez, escriptora francesa.
Fou coneguda sobretot per l’èxit sorprenent de la seva primera novella Bonjour tristesse 1954, de temàtica amorosa i que suscità polèmica per la sensualitat explícita de certes descripcions Aquesta primera obra fou el punt d’arrencada d’una prolífica obra novellística vital i inconformista, reflex sovint d’una vida tumultuosa i marcada pels escàndols i per addiccions diverses Un certain sourire 1956, Dans un mois, dans un an 1957, Aimez-vous Brahms 1959, Les merveilleux nuages 1961, La Chamade 1965, Un peu de soleil dans l’eau froide 1969, Des bleus à l’âme 1972, Le lit défait…
Jacob van Ruysdael
El molí de Wijk prop de Duurstede , de Jacob van Ruysdael
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor paisatgista holandès.
Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648 La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva La segona, després del seu viatge…
Ivan Petrovič Pavlov
Biologia
Fisiòleg rus.
Estudià història natural i medicina a Peterburg Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica Això li…
Joan Brull i Vinyoles

Joan Brull i Vinyoles
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola de Llotja, presenta en la seva obra pictòrica un reflex fidel dels estils que se succeïren a l’últim terç del s XIX després d’una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba , en tingué una altra de temàtica purament realista, sota la influència del seu mestre, Simó Gómez Després del treball però el seu sentimentalisme, perceptible ja en aquestes fases de formació, prengué cos plenament gràcies al Modernisme, moviment en el qual s’integrà definitivament, amb Raphael Collin com a guia espiritual, i que abasta la seva…
Joan Duran i España
Literatura catalana
Poeta i periodista.
El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…
Tècnica d’alimentació amb biberó del nadó
Per a donar el biberó a l’infant convé d’adoptar una posició còmoda, tant per a ell com per a la mare, semblant a la que s’adopta en la lactància natural El reflex de succió es pot provocar igualment en aquest cas tocant la galta del nen amb la tetina L’infant s’ha de mantenir una mica incorporat per a poder empassar bé El biberó s’ha de collocar una mica inclinat cap avall, de manera que la llet cobreixi tota la superfície interior de la tetina i així l’infant no s’empassa aire Si el biberó no és del tipus que tenen un orifici per a l’entrada d’aire cal retirar-lo de tant en…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
Circulació pulmonar (perfusió)
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i eliminar CO 2 Per…
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina