Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Castell d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular esmotxada, únic element que resta d’aquest castell de llarga trajectòria històrica ECSA - J Bolòs En un dels cims d’un turó, als contraforts occidentals de la serra del Boumort foren bastits l’església i l’antic poble d’Aramunt En l’altre cim, una mica més interior, cap a l’est, es conserva una torre de planta circular que devia pertànyer a un castell Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Hem d’anar al poble d’Eres o poble nou d’Aramunt Des d’aquí cal enfilar fins al poble vell i després anar a la torre, o bé seguir una pista que surt de l’entrada del poble de les Eres i…
reempenyorament
Dret civil català
Facultat que la llei atorga al venedor a carta de gràcia de poder alienar la facultat de redimir o de ‘‘lluir i quitar’’ que s’havia reservat en la venda a carta de gràcia, per tal de no desprendre’s del tot de la possibilitat de recobrar la cosa.
Penitencieria Apostòlica
Primer dels tres tribunals de la cúria romana, dedicat al fur intern, és a dir, a totes les qüestions de consciència, com absolució dels casos reservats (pecat reservat) a la Santa Seu, la solució de casos difícils de consciència, les dispenses, les sancions, les commutacions de vots, etc.
Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
Els catalans segons el general Pavía
El general MPavía, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1-3-1873 BC El 23 d’agost de 1880, el capità general de Catalunya, Manuel Pavía el militar que havia enderrocat la República al gener del 1874, va escriure una carta a Antonio Cánovas del Castillo —aleshores cap del govern espanyol— que pretenia ser un informe sobre la situació política del Principat Malgrat les seues limitacions, el document constitueix un testimoniatge valuós de les condicions polítiques en què es va efectuar el bastiment del sistema polític de la Restauració i ofereix un panorama dels plantejaments del…
Canadà 2011
Estat
Per quart cop els darrers set anys, els canadencs van ser cridats a les urnes D’aquesta manera, el primer ministre, el conservador Stephen Harper, pretenia posar fi a set anys de governs minoritaris i aconseguir una majoria absoluta que li permetés governar amb tranquillitat i no dependre dels acords coordinats de les forces de l’oposició Una fita que va aconseguir amb escreix De fet, els resultats, en general, van significar un gran trasbals per a la política canadenca, titllada sovint, pels analistes estrangers, de monòtona i avorrida Paradoxalment, qui va provocar l’avançament electoral…
música d’Hamburg
Música
Música desenvolupada a Hamburg (Alemanya).
Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida tradició La…
música de Brussel·les
Música
Música desenvolupada a Brussel·les (Bèlgica).
L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…
El paper cívic dels col·legis professionals
Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents grups laborals i…
Estructures corporatives i organització del treball urbà
Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina