Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
Experimentació i innovació en l’arquitectura del segle XIII
Art gòtic
La introducció de l’arquitectura gòtica a Catalunya no es produeix sobtadament, amb un trencament brusc de la tradició romànica, sinó que es desenvolupa mitjançant un llarg procés de recerques que comença al final del segle XII i comprèn la major part del segle XIII Aquest procés inclou tota una sèrie d’experimentacions i d’innovacions que volem posar de manifest i valorar com a experiències cabdals dins del camí que condueix cap a la plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Valoració del protogòtic La caracterització, la valoració i l’anàlisi crítica de l’arquitectura catalana del segle…
Sant Joan de Palau-saverdera
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Joan de Palau-saverdera Tot i que aparentment sembla molt regular, la planta dels tres absis varia considerablement l’una amb comparació a l’altra Així mentre l’absidiola de migjorn no acaba d’atènyer el semicercle, la de tramuntana té la planta interiorment ultrapassada F Tur L’església parroquial de Sant Joan és emplaçada al sector de ponent de la vila de Palau-saverdera, a la plaça de l’Església Mapa 258M781 Situació 31TEG121842 Palau-saverdera es troba al peu de la carretera local de Roses a Vilajuïga Altres accessos molt menys…
Sant Joan el Vell (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota la invocació…
Santa Maria de Vallbona (Argelers)
Art romànic
Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-114, just abans d’arribar a la vila de Cotlliure, i agafar a la dreta la carretera D-86 que mena vers…
Arquitectura 2012
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Es va inaugurar la remodelació del Museu d'Art Parrish, a Long Island, duta a terme pels suïssos Herzog i De Meuron © Matthu Placek La frenètica activitat constructiva a la Xina fa que aquest país sigui un dels epicentres mundials de l’arquitectura recent Al parc de Shenyang, el més gran de Pequín, es va inaugurar el centre de comunicacions Phoenix, dissenyat per l’estudi local BIAD Ufo com una gran estructura d’acer i vidre amb dues torres que acullen oficines, restaurants i botigues Al districte de Dong-cheng de la mateixa ciutat, Zaha Hadid i Patrick Schumacher es van…
Arquitectura 2014
Arquitectura
Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…
la Selva del Camp
Panoràmica de la Selva del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén des de la plana fins als primers contraforts de la serra de la Mussara Una tercera part correspon a terrenys muntanyosos encara que d’escassa elevació El municipi limita amb l’Albiol N, l’Aleixar W, Almoster W i Reus S, de la comarca del Baix Camp, amb Constantí SE, un enclavament de Perafort Mas de Magrinyà, E, un enclavament del Morell E i amb Vilallonga del Camp E, del Tarragonès, i amb Alcover NE, de l’Alt Camp El punt més enlairat del terme és el puig d’en Cama, de 717 m, i el principal corrent d’aigua és la riera de la Selva, afluent del Francolí El…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina