Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Llorenç Gomis i Sanahuja

Llorenç Gomis rebent la Creu de Sant Jordi
© Generalitat de Catalunya
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1947, fou professor de ciències de la informació Fundador 1951 i director de la revista El Ciervo , fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’ El Correo Catalán Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya El seu pensament — La ciudad a medio hacer 1956, El sermón del laico 1959— s’adscriu al progressisme catòlic moderat Escriví poesia en castellà El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966, Oficios y maleficios 1971, aplegats a…
Llorenç Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Periodista i poeta.
Catedràtic universitari L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’ El Correo Catalán 1977-81 L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer 1956 i El sermón del laico 1959 De la seva obra poètica en castellà cal esmentar El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966 i Oficios y maleficios…
Ricard Permanyer i Volart
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits 1953 —amb el…
,
Txema Martínez Inglés
Literatura catalana
Poeta.
Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…
,
Josep Antoni Ferrer i Perales
Literatura catalana
Professor i poeta.
Estudià filosofia, teologia i ciències de l’educació, i treballà de professor de secundària Collaborà en diferents publicacions, com Saó i Valencia Semanal Debutà, en castellà, amb Dédalo 1978 i Fragmentos con figuras para un vaso minoico 1979, i a partir dels anys vuitanta escriví sempre en català Partitura laberint 1984, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 1983, Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies 1986, premi Vila d’Aquàs 1985, Bagatel les 1990, Cant espiritual 1992, Pietà 1993, Cant temporal 2000, La dansa de les hores 2006, l’antologia Poesia reunida 1979-2006 2006 i …
,
Magí Morera i Galícia

Magí Morera i Galícia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Història del dret
Dret
Escriptor, polític i advocat.
Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…
,
Lluís Ponç i d’Icard
Literatura catalana
Erudit i poeta.
Vida i obra Era membre d’una família políticament influent Estudià ambdós drets, probablement a Nàpols i a Roma Tornà a Tarragona 1545 i es dedicà a l’exercici de la professió i a l’epigrafia, la numismàtica i la història Escriví el Llibre de les grandeses de Tarragona , que publicà en una versió castellana Libro de las grandezas de Tarragona Lleida 1572-73 reedicions Lleida 1883 i Tarragona 1980 que feu ell mateix de l’original català Ha estat editat modernament 1984 Hi inclou, en un estil poc brillant però amb una llengua culta, una història cronològica de la ciutat des del diluvi, una…
Joan Gil-Albert i Simon
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’…
Pere Ausiàs Marc i d’Oluja
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família El 1595 publicà dos sonets un en…
,
Cláudio Santoro
Música
Compositor, violinista i director brasiler.
A tretze anys es traslladà a Rio, on al Conservatorio de Música del districte federal continuà els estudis de violí amb E Guerra, d’harmonia amb N Barros i de musicologia amb A Lope Més tard estudià composició amb HJ Koellreutter, que l’introduí en la tècnica del dodecafonisme, estil que influí les seves composicions fins el 1948 i que recobrà a la meitat dels anys seixanta -la Sinfonía núm 8 1963 n’és un bon exemple- Fou cofundador 1940 i violinista 1941-47 de l’Orquesta Sinfónica Brasileña i el 1946 obtingué una beca per a estudiar a París amb N Boulanger En tornar al seu país, investigà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina