Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
beneit | beneita
Cristianisme
Beneït, usat en fórmules, com aigua beneita, o en pregàries, com l’avemaria (beneita sou Vós ...i beneit és el fruit del vostre ventre).
obvenció
Utilitat fixa o eventual, a més del sou de què hom gaudeix, autoritzada per als empleats de duanes; les consulars són sotmeses a aranzel.
Dona i treball
La participació de les dones en el món laboral ha augmentat l’últim decenni a gairebé tots els estats del món Els casos de reducció, poc significativa, en aquesta participació s’han experimentat tan sols en alguns països les economies dels quals han estat sotmeses a un profund procés de reconversió, com ara Rússia o les antigues repúbliques socialistes La taxa d’activitat femenina és, però, a tots els estats inferior a la d’activitat masculina Les màximes diferències es localitzen al nord d’Àfrica, els països de l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina i el Carib L’abast de les diferències va des…
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert…
host
Història
Exèrcit en campanya.
A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en…
Santa Eulàlia de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “ in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana ”, pel preu…
nòmina
Relació del personal d’una empresa en què hom especifica la retribució que correspon a cadascú segons categories i conceptes (sou, hores extraordinàries, punts, etc).
avançament reintegrable
Economia
Dret del treball
Lliurament que una empresa consent a fer a un treballador a compte del sou, del qual li serà descomptat en la quantia i els termes convinguts.
ral d’argent de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de divuitè
.
L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina