Resultats de la cerca

La capital és Catamarca Hom hi pot distingir la puna, al nord-oest, on alternen alineacions muntanyoses i conques amb salares , les serres andines i les serres de la Pampa, on hi ha bolsones ocupats a voltes per salares La majoria de les conques hidrogràfiques de la província són endorreiques, amb un règim molt irregular El clima és continental, àrid les precipitacions no superen els 300 mm La vegetació és generalment estèpica L’economia és en ple desenvolupament els principals recursos són l’agricultura a les àrees dels oasis fruiters, oliveres, vinya, tabac, cotó…

Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als petits…

En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts…

Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge documental…

Els sílvids o tallarols integren una família de moixons insectívors estretament emparentats amb els papamosques, però que, a diferència d’aquests no capturen els insectes al vol, sinó que els recerquen sense pausa enmig de la vegetació Són moixons menuts, de plomatge suau, bec fi i bons cantaires, típics d’Euràsia i d’Àfrica, dels quals es compten 300 espècies i uns 30 gèneres Els més destacats d’aquests són els tallarols, del gènere Sylvia més extens i més típic els menuts i verdosenes busquetes i mosquiters Hippolais i Phylloscopus els ocells més petits de la nostra…

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri…

Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’inferir amb…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…