Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
brodada
Indústria tèxtil
Art
Acció de brodar.
La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…
Detecció precoç de malalties congènites
Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions Una de les proves que es pot realitzar és l’anàlisi del meconi, que pot determinar si l’infant pateix d’una mucoviscidosi , malaltia congènita caracteritzada per una alteració de les secrecions de l’aparell respiratori, el tub digestiu i el pàncrees Altres proves molt útils…
L’Avenç

Portada del número 364 (gener 2011) de la revista L’Avenç
Història
Revista mensual d’història.
Aparegué a Barcelona per l’abril del 1977 i per dificultats editorials deixà de sortir del novembre del 1977 al setembre del 1978, en què també renuncià a la referència explícita als Països Catalans en el subtítol En fou el primer director Fèlix Ibáñez Fanés 1976-79 i des del 1999 ocupa el càrrec Josep M Muñoz i Lloret El 1998 la revista fou sotmesa a una remodelació de formats i, del 1999 al 2001, l’empresa editora del mateix nom publicà sis números d’ Historiar , revista trimestral en castellà Els continguts de la revista tracten majoritàriament de la història de Catalunya, molt…
Claudi Ametlla i Coll
Periodisme
Política
Literatura catalana
Periodista, assagista i polític.
Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…
, ,
Antoni Maria Claret i Clarà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…
seguretat social
Economia
Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri Per als treballadors “per compte propi” existeix normalment un règim especial que, a diferència de l’anterior, és voluntari i de prestacions més limitades Allò que defineix un sistema d’assegurances socials concret és el tipus de prestacions que estableix la forma en què aquestes són finançades i…
Reflux vesiculoureteral
Patologia humana
És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits…
literatures africanes
Literatura
Amb els noms de negres, negroafricanes o, simplement, africanes, hom designa les literatures que han estat desenvolupades pels africans de l’àrea subsahariana.
Aquesta discrepància de noms prové, entre d’altres raons, de la diversitat d’enfocament i, sobretot, de la manca d’una base documental prou àmplia sobre una matèria complexa i polèmica que, de fet, no començà a ésser recollida fins a l’últim terç del s XIX i estudiada en una època més recent Fins aleshores, i per l’absència de llengües escrites, aquestes literatures havien romàs en un estadi oral, la qual cosa impedia de comprovar-ne la riquesa i l’estructura sociològica en què recolzaven El fet de comptar amb veritables professionals com el griot , poeta i músic ambulant per una banda i la…
Arxiu Històric Nacional d’Andorra
Historiografia catalana
Dipòsit documental que aplega els fons administratius, notarials, eclesiàstics i diversos documents privats i d’entitats d’àmbit andorrà.
L’arxiu té el seu origen en la planificació dels Arxius Nacionals aprovada el 31 de maig de 1974 pel Molt Illustre Consell General MICG, que presentà l’Assessoria Pedagògica encapçalada per Lídia Armengol i Antoni Morell Es tracta dels Arxius Nacionals d’Andorra ANA que es posaren en funcionament a partir de l’any 1975, després que el MICG n’aprovés el reglament, i que depenen del govern des del 1982 contenen els arxius històrics i els arxius administratius L’any 1997 s’instaurà el model arxivístic de l’administració central andorrana i els Arxius Nacionals d’Andorra s’estructuraren de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina