Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Joan Duran i Alemany
Cinematografia
Compositor.
Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…
Maria Assumpció Balaguer i Golobart

Maria Assumpció Balaguer i Golobart
Cinematografia
Actriu.
Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…
,
Pedro Almodóvar Caballero

Pedro Almodóvar
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto…
Rosalía

Rosalía
© ARX. JOAN MARGARIT / BERTA TIANA FOTOGRAFIA
Música
Nom artístic de la cantant Rosalia Vila i Tobella.
Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC Actuà fent duo amb Juan Gómez, Chicuelo , al Festival Internacional de Cinema de Panamà i al Festival Grec de Barcelona per a l’obra de ball contemporani De Carmen 2013, i aquest mateix any fou solista en l’acte de cloenda de l’Any Espriu del desembre al Palau de la Música Catalana El 2015 collaborà amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur i actuà, acompanyada per Alfredo Lagos, al Festival Internacional de Música de Cadaqués Treballà amb Rocío Márquez en la presentació del seu disc El Niño al Primavera Sound del 2015…
Manuel Gas i Salvador
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Pare del director escènic Manuel i de l’actor i director teatral i cinematogràfic Mario Originari de Castelló de la Plana i installat a Barcelona, a catorze anys decidí fer-se cantant Estudià amb el tenor wagnerià Lluís Canalda i debutà el 1930 en La favorita al costat d’Hipòlit Lázaro Amplià estudis a Milà i, després de quatre anys a Itàlia, debutà al Gran Teatre del Liceu 1935 fou considerat un dels baixos espanyols més importants Després de la guerra civil estrenà La tabernera del puerto i s’inicià en el món de la sarsuela Durant anys actuà en la companyia del mestre Sorozábal…
Narcís Garolera i Carbonell

Narcís Garolera i Carbonell
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filologia catalana 1990, ha estat professor a les universitats de Barcelona 1975-83, Autònoma 1990-92, i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d’obres d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla També ha publicat una biografia de Joan Coromines 2006, sobre el qual ha publicat diversos treballs Estudiós de la literatura de viatges, obtingué el premi Sant Miquel d'Engolasters el 1991 i el 1997 per Rutes i somnis La literatura de viatges al s XIX i La…
,
Manuel del Pópulo Vicente García
Música
Tenor i compositor d’òperes andalús.
El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…
Adrien Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, treballà a París, on participà amb el seu pare Arthur Porchet en Sous les casques de cuir 1931, Albert de Courville, escrit per Francisco Elías Juntament amb F Elías i el productor Camile Lemoine, els Porchet viatjaren cap a Barcelona, on installaren els estudis Orphea a Montjuïc, que inauguraren amb el rodatge de la producció francesa i en francès Pax 1932, de F Elías Pare i fill també treballaren junts a Carceleras 1932, José Buchs i El hombre que se reía del amor 1932, Benito Perojo Després, el pare continuà pel seu compte, i Adrien fou, amb el seu germà Robert 2n…
Pompeu Gener i Babot
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Vida i obra Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica—sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republi-canisme federal durant la revolució del 1868 iparticipà, encara el 1880, en el Primer CongrésCatalanista de Valentí Almirall— Residí llarguestemporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a…
José Sacristán Turiégano

José Sacristán Turiégano
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina