Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
la Vilella Baixa

La Vilella Baixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2 d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers N, la Vilella Alta E, Gratallops SE, el Lloar S i la Figuera W Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa al SE, i més avall corre en direcció N-S aleshores fa de límit oriental amb Gratallops, després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant 645 m a l’extrem NE, als…
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Joaquim Mir i Trinxet
Pintura
Pintor.
Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…
L’aïllament de Menorca
El mes de setembre de 1937, quan ja feia més d’un any que havia començat la Guerra Civil, l’actiu cònsol britànic a Mallorca, Alan Hillgarth, visità dues vegades en pocs dies l’illa de Menorca, que des del primer moment havia restat en mans de la República i des de la qual s’havia organitzat la fracassada expedició d’Alberto Bayo contra Mallorca a l’agost del 1936 El memoràndum sobre aquestes visites, que va redactar el 28 de setembre i que es guarda actualment al Public Record Office de Kew FO 371/21392, permet de tenir una visió excellent de la situació de Menorca, aïllada gairebé del tot…
L’origen de les plantes alimentàries
Aquests mapes localitzen les àrees geogràfiques d’origen de moltes de les principals plantes usades en l’alimentació En el primer mapa s’inclouen cereals i llegums Els cereals, de la família de les gramínies, són les plantes alimentàries més importants, amb fruits rics en glúcids, un elevat rendiment i fàcil emmagatzematge En aquest grup tenim, entre d’altres, el blat, l’arròs i el blat de moro, originaris del Pròxim Orient, el sud d’Àsia i l’Amèrica Central, respectivament, àrees que encapçalen la producció mundial de cereals i de plantes alimentàries en general En el mateix mapa se situen…
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
Duesaigües

Duesaigües
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…
Mollet de Peralada

El poble de Mollet d’Empordà, envoltat de vinyes (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, situat a la vall del Merdanç.
Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al…
Ciutat d’Iluro (Mataró)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…
Retratisme i pintura burgesa
Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…