Resultats de la cerca
Es mostren 3860 resultats
Esquerra Unida i Alternativa
Política
Formació política creada el maig del 1998.
Sorgí a partir de diversos collectius escindits d’ Iniciativa per Catalunya-Verds , com el PSUC-viu o el collectiu Roig-Verd-Violeta També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 ni en les del Congrés dels…
Benelux
Economia
Unió econòmica formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
El 1996 tenia uns 26043000 habitants en un territori de 67052 km 2 Els seus antecedents són la Unió Econòmica Belgicoluxemburguesa , encara vigent, i les convencions d’Oslo 1930 i d’Ouchy 1932, projectes no realitzats per pressions de les grans potències d’Europa Els darrers anys de la Segona Guerra Mundial els governs d’aquests tres estats negociaren a Londres uns acords per a després de la guerra que donaren lloc el 1943 a un tractat monetari, i el 1944 a un tractat duaner origen de la convenció del Benelux, signada a la Haia el 14 de març de 1947, en vigor des de l’1 de gener de 1948 La…
horta d’Alacant
Plana regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al s. del poble).
El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l’antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m 3 , rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l’aportació complementària d’aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia o d’Oriola és una transició entre el camp regat i l’horta pròpiament dita Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat…
Jordi Borja i Sebastià
Urbanisme
Geografia
Geògraf i urbanista.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…
Konrad Adenauer
Konrad Adenauer
© Fototeca.cat
Història
Política
Estadista alemany.
Estudià lleis i economia a Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn treballà d’advocat a Colònia, d’on fou burgmestre 1917-33 i esdevingué un important home d’afers A la república de Weimar fou membre del Centre, partit catòlic, del qual fou representant a la dieta provincial renana i al consell d’estat prussià, que presidí 1920-23 El 1933 fou destituït de tots els càrrecs pels nazis, i exiliat a Rhöndorf 1933-35, però pogué continuar els seus negocis sense ésser molestat Amb tot, el 1944, en el moment de major desintegració del poder nazi, fou enviat a un camp de concentració En esdevenir-se l’…
Josep Maria Font i Rius
Dret
Història del dret català
Jurista i historiador del dret català.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1960 i de la…
Rorqual d’aleta blanca
La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…
Balena blava
La balena blava Balaenoptera musculus es distingeix fàcilment de la resta de balenoptèrids per la grandària i també pel seu color gris blavós, el seu llom jaspiat i la seva petita aleta dorsal Té el rostre més ample que la resta dels rorquals Eduardo Saiz De tots els éssers vivents, la balena blava és el més gran s’han arribat a capturar exemplars de pesos propers als 150 000 kg A l’hemisferi S, aquesta espècie assoleix una mida màxima d’uns 31 m, però a les aigües boreals no sol sobrepassar els 26 m Té una distribució cosmopolita, però és abundant en aigües fredes i d’alta productivitat…
La serra del Cabeçó de l’Or
La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans dimensions, és…
El pantà de Beniarrés i el barranc de l’Encantada
El barranc de l’Encantada aporta les seves aigües al riu d’Alcoi, poc més avall de la presa de Beniarrés Rafael Paulo El pantà de Beniarrés i el barranc de l’Encantada 22, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà de Beniarrés, inaugurat el 1971, va ser construït sobre el riu d’Alcoi per regular les aigües que reguen l’Horta de Gandia, i mitigar el desastrós efecte que sobre aquesta tenien les crescudes episòdiques del riu Els pronunciats vessants que donen al pantà estan coberts de pinedes i brolles només on el vas és més obert apareixen alguns fragments de vegetació…