Resultats de la cerca

Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…

La denominació new-age s’inspira en la teoria astrològica del pas, pels volts de l’any 2000, de l’era dels Peixos a la d’Aquari, la qual cosa —diuen— significarà l’adveniment d’una època harmoniosa de pau, en contrast amb els períodes anteriors, caracteritzats per les lluites i les divisions Hom calcula que, cap a la meitat dels anys vuitanta, als EUA i al Canadà hi havia unes deu mil organitzacions de la ‘nova era’ El moviment s’ha estès molt a les grans ciutats alemanyes, per mitjà de grups per a l’autoexperiència psicològica, de cursos de meditació oriental i de cercles antroposòfics i…

Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…

Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a La Humanitat El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…

El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…

Cursà estudis d’història a la Universitat d’Oxford i exercí la docència a les universitats de Warwick Anglaterra i Wisconsin, a Madison Estats Units En l’actualitat és professor d’investigació del CSIC a Barcelona Inicià aviat una tasca important que no ha deixat mai de banda la divulgació històrica d’alt nivell Publicà un excellent manual sobre la societat europea dels s xvi i xvii The Iron Century Social Change in Europe 1580-1660 , 1971, i un llibre sobre la idea de tolerància a l’Europa moderna, una obra on s’analitza prou clarament el binomi política i religió The Rise of Toleration ,…