Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Castell de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
D’aquest castell situat a la part més alta del poble, al cim del tossal de Montellà, només en resten molt escassos vestigis de muralles Una torre moderna, edificada vers l’any 1930, és a l’emplaçament de l’antic castell Bé que des de mitjan segle XII es comencen a documentar els Montellà, castlans del castell, la més antiga menció de la fortificació data de l’any 1171 El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, estant a Tarragona, concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, i als seus successors, la roca i el castell de Castelló, a la vila de Montellà, i es reservava el dret d’…
Sant Martí de Montnegre (Sant Celoni)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí centra el poble disseminat de Montnegre, situat al sector sud-oriental del terme de Sant Celoni, als vessants septentrionals de la serra de Montnegre El terme de Montnegre és documentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, juntament amb l’església de Sant Martí en una venda feta el 22 de setembre de l’any 996 pel comte de Barcelona, en Ramon Borrell, í la seva esposa Ermessenda a favor d’Ennegó Bofill La finca venuda era una vall, prop de Vallgorguina, que afrontava amb els termes d’Olzinelles í Vilardell í des d’aquest últim pujava cap a…
Sant Joan Sanata (Llinars del Vallès)
Art romànic
La parròquia de Sant Joan Sanata és situada a l’extrem nord-occidental del terme de Llinars, a uns dos quilòmetres de la població El lloc de Sanata és conegut documentalment des del 1003 en una escriptura del cartulari de Sant Cugat del Vallès, segons la qual Belus, juntament amb d’altres, feren donació a l’esmentat cenobi d’una peça de terra ubicada “in termino de Sanata” Alguns anys després, el 1024, el topònim Senata apareix també en un document expedit per Berenguer, comte de Barcelona, que fa referència a uns feus situats en aquest indret De fet, però, hom disposa de la primera notícia…
Sant Martí d’Aguilar (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Les restes d’aquesta església es troben en una petita elevació de la part meridional de la partida de Sant Martí Des del poble de Santa Linya s’ha d’agafar la pista que porta a l’estació de ferrocarril, i a uns 4 km, després de passar un petit pont, es troba a mà esquerra una pista barrada amb una cadena i molt costeruda Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí, la pista s’acaba en un pla amb pendent conegut com les “xaboles”, que forma part de la partida de Sant Martí En el punt més alt de la zona de migdia, després de baixar un pendent, es troben les restes de l’església de Sant Martí…
Castell de Montmaneu
Art romànic
Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets…
Sant Vicenç de Monesma o de l’Abadia (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…
Sant Romà d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
L’església de Sant Rornà centra la caseria d’Estanya, al sud-est del terme, i a ponent dels estanys de la plana Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1060, quan Arnau Mir de Tost vinculà el castell i església d’Estanya a la canònica de Sant Pere d’Àger Així, l’any 1066, en el repartiment de rendes canonicals, la meitat dels delmes de l’església de Sant Romà va ésser assignada al prepòsit d’Àger A la darreria del segle XI, Ramon Guilabert, en el seu testament atorgat l’any 1087 deixà a Sant Romà d’Estanya una peça de terra a les Clotes, amb la condició que els…
Santa Maria de Lacera (Sopeira)
Art romànic
Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’església de…
Sant Pere de Cohorts o de Berga
Art romànic
L’església de Sant Pere de Cohorts fou construïda el segle XIII dins els murs de la vila de Berga, a l’indret que avui es coneix com a Plaça de Sant Pere malauradament, de l’església no es conserva cap testimoni car fou destruïda el segle XVII en traslladar-se l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga a l’indret ocupat per l’església romànica de Sant Pere El dos de gener de 1267 Pere II de Berga o del castell de Berga, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, Abril Pérez Peláez, i del rector de Santa Eulàlia de Berga, Arnau de Pedrinyà, edificà la capella en honor de Sant…
Castell de Ralleu
Art romànic
Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…