Resultats de la cerca

El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

La pintura en l’edat de l’angoixa Taula de la Mare de Déu amb el Nen i àngels procedent de l’església parroquial de Bellcaire d’Urgell Noguera Pere Garcia de Benavarri va signar al peu del tron de Maria, en una cartella que també incloïa la data, avui esborrada La seva datació fluctua entre el 1450 i el 1470 © Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El dissabte 17 d’octubre de 1472, després de les reunions preparatòries de la capitulació de la ciutat, Joan II entrà triomfant a Barcelona El Manual de novells ardits , extremadament estricte i parc en notícies al llarg…

Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…

Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…

Situació Aspecte exterior d’aquesttemple, que ha estat objecte d’una restauració ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Mosoll, a la dreta de la Valirota, aigua avall de Das Mapa 36-10 217 Situació 31TDG068924 Mosoll és a 1 km d’Alp per la carretera local que es dirigeix a Bellver de Cerdanya, de la qual cal desviar-se per un trencall a màdreta en direcció N que mena directament a Mosoll, després d’haver fet uns 500 m RMAE Història La parròquia de Mosollo és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any…

Situació Vista del mur que divideix la construcció en dos compartiments, segons llurs funcions F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’edifici s’estenen dalt un pujol de poca alçada, situat a frec del fossar de la parròquia de Sant Jaume d’Olzinelles i a l’extrem meridional del terme, on aquest contacta amb els termenals de Sant Fruitós, d’Artés, de Calders i de Navarcles Long 1°54’05” - Lat 41°46’32” Si hom vol visitar aquesta construcció cal emprendre la carretera que mena a Berga En arribar a la cruïlla d’on surten els brancals que es dirigeixen a Santpedor i al Pont de Cabrianes, cal…

Situació La torre del castell des del costat de migjorn, molt malmesa F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell, sota les quals s’arredossa l’església de Sant Andreu, s’estenen al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on es fa ben albirador Long 2°04’52” - Lat 41°49’19” Per a visitar les ruïnes del castell i l’església cal agafar la carretera esmentada Després del quilòmetre 25 hi ha, a mà esquerra, un camí carreter que, en poca estona, mena als peus del turó on són encimbellades les construccions medievals FJM-AMB Història…

Situació El mas les Torres és situat en una zona planera i conreada, desplegada a la banda occidental del terme i a dos quilòmetres escassos de la població Long 1°55’45” — Lat 41°47’35” Aspecte que ofereix el conjunt de la torre, semicircular, que remata la llargaruda nau F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’interior del segon pis amb la volta de pedra formant un arc de mig punt F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera que, sortint de Manresa i passant per Artés, es dirigeix al Lluçanès Poc abans d’arribar a Artés, a mà esquerra, hi ha un camí carreter que s’inicia just abans de la fita…

Situació Vestigis de l’antic monestir cistercenc integrats dins l’edifici barroc que forma l’actual santuari ECSA-M Catalán El santuari marià i antic cenobi cistercenc de la Bovera es troba dalt d’un turó 589 m a uns 2 km a ponent del poble de Guimerà, prop dels límits amb els termes de Ciutadilla i Verdú Mapa 34-15 390 Situació 31TCG466039 S’hi arriba des de Guimerà per un camí veïnal JDM-APF Història El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir, que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El…