Resultats de la cerca

Vida El 1700 fou nen cantor a la capella de la cort de Weissenfels i l’any següent es desplaçà a Leipzig, on fou deixeble de JP Kuhnau a la Thomasschule Les seves primeres composicions seguiren l’estil del seu admirat compositor GP Telemann Del 1707 al 1711 estudià a la Universitat de Leipzig, on fundà un collegium musicum que tingué certa anomenada Leipzig era llavors una ciutat cosmopolita on hi havia un gran interès per la música que es feia en altres països d’Europa L’obra d’A Vivaldi, divulgada per mitjà de concerts, influí en Fasch i els compositors de la seva generació Escriví diverses…

El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força important de…

No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dona el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva un caire senyorívol aquesta devia ser la ubicació del castell, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta La pimera referència sobre el lloc de Montclar la trobem en un document del fons de Serrateix, conservat a l’Arxiu de Solsona i datat el dia 4 dels idus de maig de l’any 1074 en ell podem llegir que Guillem Ermemir ven al…

El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…

Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, on es reconeix en el traçat urbanístic la cellera primitiva, al voltant de la parròquia de Sant Pere, i la segona expansió urbanística, vers el sud, que probablement correspon al segle XIII ECSA - Camara JP Joffre La vila de Ceret, capital del Vallespir, és situada a la riba dreta del riu Tec, al centre del baix Vallespir Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Hom arriba a Ceret per la N-115 del Voló al coll d’Ares o per la D-618 del Voló a Ceret, per la riba dreta del Tec Ceret és a 7 km del Voló, per la primera, i a 8,…

Els indignats Les raons de la indignació La mobilització dels indignats va assolir un notable protagonisme social i, tot i que inicialment va ser silenciada, va focalitzar l’atenció dels mitjans de comunicació arreu del món Es tracta d’un moviment social internacional que va tenir una important repercussió en el nostre país Molts simpatitzants del moviment es van inspirar en l’obra i el testimoni de l’escriptor i diplomàtic Stéphane Hessel, de 94 anys, membre de la resistència francesa i que va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948 Hessel és l’…

Vida i obra Compromès políticament i social, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte Estudià a l’Institut Balear fins el 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de…

Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els…

Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…