Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Sant Cristòfol de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol de Fonolleres és al centre del nucli d’aquest poblet, agregat a Parlavà Mapa 296M781 Situació 31TEG044523 Per la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí, a 1,5 km després de passar el poble de Parlavà, es troba, a mà dreta, el camí senyalitzat que, amb 500 m de recorregut, porta fins a Fonolleres Història L’església de Sant Cristòfol probablement, en temps medieval, restà molt lligada als possessors del castell de Fonolleres, alguns pocs vestigis materials del qual han restat al veïnatge del temple Aquest castell apareix al segle XI…
Castell d’Enrens (Tremp)
Art romànic
Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…
Mare de Déu de Rocamora (Sopeira)
Art romànic
Situació Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG145911 Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un parell de…
Vila fortificada de Banyuls dels Aspres
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, amb l’església parroquial a primer terme, la capçalera de la qual és una torre rectangular de l’antic recinte fortificat ECSA - Jamin Les restes de l’antic recinte fortificat de Banyuls es troben, bàsicament, al costat i en el mateix lloc ocupat per l’actual església parroquial de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 52’ 1,8” E Per a anar a Banyuls dels Aspres des de Perpinyà, cal prendre la carretera N-9 i a la cruïlla de l’Oliu a 15 km de Perpinyà, a mà esquerra, la D-40 En 1 km de recorregut s’arriba a Banyuls dels Aspres PP…
Les clavariàcies
Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…
Castell de Llorenç (Camarasa)
Art romànic
Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…
Castell i vila d’Òpol o Salvaterra (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…
punta Nati
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al N de Ciutadella, Menorca, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant conill, el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet
cicadàcies

Cicadàcies (cica)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de cicadòpsids constituïda per unes 65 espècies vivents i un gran nombre de restes fòssils de plantes que visqueren des del Carbonífer superior fins al començament del Juràssic.
Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més grossos dels…
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI