Resultats de la cerca

Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon cos, visible…

El suro és trinxat de manera que resti convertit en granulat, el qual és escalfat i aglomerat a pressió seguint procediments especials segons les diverses classes d’aglomerat L' aglomerat negre , fet amb pelagrí ordinari, no necessita cap aglutinant per a la seva fabricació, ja que la mateixa resina, com una goma, fa que s’aglutini cal, però, que la cocció sigui feta, almenys, a 300°C és emprat com a aïllant tèrmic per a les cambres frigorífiques, com a aïllant tèrmic, acústic i insonoritzant per a la construcció, i com a antivibratori L' aglomerat blanc , fet també amb pelagrí de primera…

Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel —que també se’n fa a Amer Gironès—, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torró de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró de crema amb…

Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…

Situació La casa forta de Vallors era al fons de la vall de la riera homònima, relativament a prop de l’església de Santa Margarida Mapa L38-13333 Situació 31TDG623368 Per arribar-hi s’ha d’agafar un camí a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners Després, seguint la riera de Vallors, cal passar la casa nova de Corbera i a uns 2 km, al bell mig d’una pineda, a tocar de la riera, hom troba les restes MLMS Història El 1183 la casa forta de Vallors era coneguda com “ la sala ” o “ sala dominici ” Poc després canvià el seu nom pel de…

Principals representants de la família dels homínids taxó jaciment espècimens sinonímies Australopithecus afarensis Hadar Etiòpia AL288, Lucy Laetoli Tanzània Australopithecus africanus Taung Àfrica del Sud nen de Taung Sterkfontein Àfrica del Sud Mrs Pless, Sts 5 Plesianthropus transvaalensis Makapan Àfrica del Sud Australopithecus prometeus Australopithecus robustus Swarktrans Àfrica del Sud Sk 48 Paranthropus crassidens Australopithecus boisei Olduvai Tanzània OH 5 Zinj Zinjanthropus boisei Koobi Fora Kenya KNM-ER 406, KNM-ER 732, KNM-WT 17000 Homo habilis Olduvai Tanzània OH 16 George, OH…

Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És recollectada amb un…

Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova…