Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
els Cogullons
Despoblat
Despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a 1 042 m alt., dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 5 h era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades
granja Mitjana
Antiga granja de Poblet, situada dins el municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), al SW del monestir, al límit entre la plana i la muntanya.
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…
El marc geogràfic del romànic de la Segarra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Segarra és una de les dues comarques, juntament amb l’Urgell, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…
Querol

El castell de Querol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya 874 m al punt més alt i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut 963 m, al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m La part de la dreta del riu és…
L’impuls demogràfic
L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà) que al s XV passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva.
El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954
puig dels Cabdells
Cim
Cim (828 m) de la Serralada Prelitoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra.
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII