Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Crònica incompleta de Ferran d’Antequera
Historiografia catalana
Crònica en castellà d’autor anònim datada al s. XV.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…
Centre de Lectura de Reus
Historiografia catalana
Ateneu fundat el 1859 a Reus per menestrals propers al republicanisme.
Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La biblioteca, integrada…
La Glòria del doctor Larén
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…
Misteri de dolor
Literatura catalana
Obra de teatre d’Adrià Gual, estrenada i publicada el 1904.
Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de manifest la…
Fanny
Literatura catalana
Novel·la de Carles Soldevila publicada el 1929.
L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la presència d’una protagonista jove…
labial
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis.
En les realitzacions vocàliques la característica es manifesta per la prominència labial, típica en català dels fenomens velars o posteriors ǫ, ọ, u En les realitzacions consonàntiques es manifesta per un contacte o una constricció entre els llavis bilabials p, b, b o entre un altre òrgan i els llavis labiodentals f, m, etc
francolita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de calci carbonatat, Ca5F(PO4,CO3OH)3
.
Varietat d’apatita L’anàlisi química de la francolita dóna una apreciable quantitat de CO 2 un 5-6,5%, el qual hom suposa que és en part dins l’estructura, substituint el P, i en part també inclòs com a impuresa de calcita o aragonita La quantitat de F és superior a l’1%
endoparàsit
Patologia humana
Dit del paràsit que viu dintre l’hoste.
Rep el nom d' endòfit si és vegetal i d' entozou si és animal Habita a les cavitats internes del cos en comunicació amb l’exterior tub digestiu, bufeta, sistema respiratori, etc o bé a la cavitat general Pot parasitar l’interior dels teixits p ex, la tènia i la triquina Presenta moltes adaptacions
àcid fosforós
Química
Àcid dibàsic deliqüescent que hom obté per hidròlisi del triclorur de fòsfor.
Forma dues menes de sals les àcides, derivades de l’anió H 2 PO - 3 , i les neutres, del HPO 3 = És un reductor potent per escalfament a 100°C produeix àcid fosfòric Hom en coneix dues formes parcialment deshidratades l’àcid metafosforós HPO 2 i l’àcid pirofosforós H 4 P 2 O 5
equació d’estat
Física
Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
Una equació d’estat és de la forma fp,v,t,a,b = 0, p essent la pressió, ν el volum, t la temperatura, i a, b, paràmetres o constants experimentals Han estat proposades diverses equacions d’estat, com la dels gasos perfectes gas perfecte, la de Van der Waals, la de Beattie-Bridgman, etc