Resultats de la cerca

Filipe Jacinto Nyusi va guanyar les eleccions presidencials al capdavant del partit FRELIMO © Frente de Libertação Nacional de Moçambique El FRELIMO, el partit en el poder des de la independència de Portugal, el 1975, va vèncer en les eleccions presidencials i legislatives, celebrades a l’octubre En les presidencials, Filipe Jacinto Nyusi, el candidat de compromís entre les diferents faccions del FRELIMO, va obtenir el 57% dels vots, Afonso Dhlakama, de la Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, el 37%, i Daviz Simango, del Moviment Democràtic de Moçambic MDM, el 6% En les…

Amb l'anunci que el PIB havia crescut l'1,1% durant el 2008, el Govern aconseguia mantenir-se al marge de les pitjors conseqüències de la crisi Malgrat l'increment, els analistes preveien un 2009 força més crític, al mateix temps que la caiguda del preu de l'habitatge i de la confiança dels consumidors --el 2008 el consum privat havia baixat el 0,1%, i la demanda domèstica total, el 0,5%-- feien palesa la progressiva feblesa de l'economia del país Després de molts rumors, el 4 d'abril el primer ministre, Anders Fogh Rasmussen va ser nomenat secretari general de l'OTAN, cosa que va provocar la…

Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…

Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans El PSAN…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana ,…

Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les…

El 1922 fou elegit diputat laborista i formà part del govern MacDonald 1929-31 Del 1940 al 1945 fou un dels membres més destacats del govern de coalició de Churchill Cap del partit laborista, passà a ésser primer ministre quan aquest partit guanyà les eleccions del 1945 Presidí una sèrie de reformes com la nacionalització de les indústries pesants fins a l’adopció d’un programa d’austeritat 1947 En política exterior continuà amb la política d’aliança envers els EUA, cosa que significà, a la pràctica, la subordinació de la política exterior britànica a la nord-americana En política colonial…

La Unió per la Majoria Presidencial UMP, una coalició dirigida pel primer ministre Abdoulkader Mohamed Kamal, va obtenir la majoria en les eleccions legislatives celebrades al febrer La UMP va aconseguir 55 escons, l’oposició, agrupada en la Unió per la Salvació Nacional USN, 10 escons Per primera vegada des de la independència de França, l’any 1977, una formació opositora aconseguia unes actes de diputat Tanmateix, la USN es va negar a ocupar els escons amb l’argument que les eleccions havien estat un frau, una denúncia rebutjada pels observadors internacionals, satisfets amb la…

La intervenció militar a Somàlia i la confirmació dels càrrecs del Tribunal Penal Internacional TPI contra quatre dirigents, entre ells el vicepresident de la república, van capitalitzar l'agenda política en un any preelectoral A Somàlia, les tropes kenyanes, que van entrar al país veí l'octubre de 2011, van atacar les posicions de les milícies islamistes al-Xabab, que es van haver de retirar del sud Al setembre, els militars kenyans van participar en l'operació de les forces de la Unió Africana AMISOM que va aconseguir desallotjar els islamistes de KiSergio Maydeuio, el port més important…

El president Robert Mugabe va ser reelegit, a 89 anys, per un sisè mandat en obtenir el 61% dels vots en les eleccions celebrades el 31 de juliol L’opositor Morgan Tsvangirai en va aconseguir el 34% En les legislatives, fetes el mateix dia, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue ZANU, en el poder, va arrasar en obtenir 197 dels escons de la cambra baixa del Parlament i 37 del Senat El Moviment del Canvi Democràtic MDC-T va aconseguir 70 parlamentaris i 21 senadors Tsvangirai, que havia estat primer ministre de Mugabe des del 2008, va rebutjar el resultat de les legislatives en considerar que s…