Resultats de la cerca

Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via…

Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de govern a …

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció…

Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal…

Aquest castell, avui desaparegut, es trobava en l’actual llogaret de Sant Andreu El castell també era conegut pel nom de castell de Sant Andreu Fou un dels termes integrats dins el vescomtat de Castellbò El lloc de Castelló és documentat des del 1024, any en què l’abat Duran de Santa Cecília d’Elins va restituir al bisbe Ermengol l’església de Cortiuda i les dècimes i les primícies de Castelló, retingudes indegudament pel seu monestir El terme del castell de Castelló és esmentat en un document de l’any 1143, data en la qual el prepòsit Arnau donà a Guillem Ramon, de sobrenom…

La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels francs, de…

Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, si bé després es vinculà al de Besalú El seu terme es devia estendre per la part de la vall de Vallfogona que actualment és terme de Ripoll, llevat de la pròxima al riu Ter, que pertanyia al terme del castell de Llaés, si bé aviat fou absorvit per aquest Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba era fill del bisbe Radulf d’Urgell i, per tant, nét del comte Guifré, amb la seva filla Enquilia, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d…

A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els familiars d’…

La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus drets, amb la…

Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de pedra parcialment…