Resultats de la cerca
Es mostren 2205 resultats
Lluís Vila i d’Abadal
Lluís Vila i d’Abadal
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de…
Melcior Font i Marsà

Retrat de Melcior Font realitzat per J. Alavedra
FDM
Literatura catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Escriptor i traductor.
Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi 1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a Sant…
, ,
Patrologiae Graecae cursus completus
Edició general de les obres dels Pares grecs, preparada per Jean-Baptiste Pitra i realitzada per Jacques-Paul Migne en 161 volums (París, 1857-66).
Comprèn tots els escrits cristians grecs fins al concili de Florència 1439, en el text original i la versió llatina n'hi ha una edició que ofereix només la traducció llatina París, 1856-61 És encara avui la collecció més completa Hom acostuma a citar-la amb la sigla PG
premi Nobel de literatura
Entitats culturals i cíviques
Literatura
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la literatura.
És concedit per l’Acadèmia Sueca de Literatura De manera excepcional, a causa d’un escàndol que afectà el jurat l’any 2018, aquest any es posposà l’anunci i la concessió del premi al guanyador a l’any 2019 Relació de premis Nobel de literatura 1901 Sully Prudhomme França 1902 Theodor Mommsen Alemanya 1903 Børnstjerne Bjørnson Noruega 1904 Frederic Mistral França, José Echegaray Espanya 1905 Henryk Sienkiewicz Polònia 1906 Giosuè Carducci Itàlia 1907 Rudyard Kipling Gran Bretanya 1908 Rudolf Eucken Alemanya 1909 Selma Lagerlöf Suècia 1910 Paul von Heyse Alemanya 1911 Maurice…
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps…
música de Lió
Música
Música desenvolupada a Lió (França).
Les dades més antigues sobre activitat musical a la ciutat daten del segle XI, corresponents a la catedral de Saint-Jean, on hi havia una escola de música i on sembla que la polifonia era prohibida Ja durant el Renaixement se sap que hi havia cors en diverses esglésies de la ciutat, com ara la de Saint-Nizier o Saint-Paul Pel que fa a la música profana, la documentació fa referència al conreu de la chanson polifònica i a la presència de nombrosos llaütistes, entre ells Alberto da Ripa Durant el segle XVI, foren molt coneguts els concursos públics de música vocal religiosa,…
Gérard Depardieu
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…
art dels francs
Història
Art desenvolupat pel poble franc.
De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del món irlandès…
Enrique Vila-Matas
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i collaboracions periodístiques La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada 1977 i Impostura 1984, i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil 1985, Suicidios ejemplares 1991, El viaje vertical 1999, premi Rómulo Gallegos 2001, Bartleby y compañía 2000, premi Ciutat de Barcelona, El mal de Montano 2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis…
Joan Gaspar i Paronella
Art
Galerista.
Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar i incorporà el seu fill Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí…
