Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Sant Joan de Cornudell (Castellar de N’Hug)
Art romànic
Situació L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera El seu entorn és desolat i abrupte Un paisatge típicament muntanyenc La rusticitat de l’església dona a aquest paratge una singular bellesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 21,5 — y 81,5 31 TDG 215815 Una vista aèria de la capella situada enmig del seu entorn i edificada al cim…
Les cròniques de l’expansió catalana a la Mediterrània. 1280-1547-2007
L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…
Les llengües d’Europa i la Gran Idea. 1930-1939
L’Europa dels anys 1930 és una Europa trasbalsada per conflictes de tota mena, resultat dels múltiples problemes generats per la Primera Guerra Mundial que encara no s’havien resolt Mentre s’aguditzava la lluita obrera a l’entorn del salari i les condicions de treball, els estats configurats pel model de Westfàlia seguien preocupats per la seva força bèllica, i els processos d’urbanització i d’alfabetització, realitzats només en llengües estatalitzades, provocaven angoixa en sectors molt amplis de la població En aquest clima, i tot assajant de comprendre la situació, es confegeixen,…
El wagnerisme
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…
Usatges de Barcelona
Historiografia catalana
Aplec o recopilació de lleis de molt diversa procedència, recollides des dels s. XI-XII, la redacció definitiva de les quals data de l’any 1495.
Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
Biblioteca de Catalunya
Biblioteca pública, instal·lada a l’antic edifici de l’Hospital de la Santa Creu i constituïda el 1981 com a Biblioteca Nacional de Catalunya, és a dir, com a centre bibliogràfic oficial de Catalunya.
Fons documental Té més d’un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials de música amb més de 12 000 partitures, cervantina una de les més completes del món, impresos dels segles XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes És estructurada en quatre unitats unitat bibliogràfica manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius hemeroteca publicacions periòdiques unitat gràfica fons de gravats, cartogràfic i material menor i fonoteca o collecció d’enregistraments visuals i sonors Acull…
Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,
Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…
, ,
Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta, periodista i escriptor.
Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…
,