Resultats de la cerca

L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores…

Situació Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan ECSA - A Roura Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús Mapa 2447 Situació Lat 42° 51'09″ N - Long 2° 36′14″ E Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat JBM Història L’esment més antic del topònim Cucunhan és del…

Situació Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge JI Rodríguez El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta Mapa 33-15 389 Situació 31TCG255985 S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012 És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona Història La història d’aquest indret és força confusa Segons J Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’actual poble de la Floresta i un altre que…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…

Situació Detall d’un dels murs conservats de la fortificació, al pujol del costat de l’església de Santa Maria J Bolòs Al costat de llevant de l’església de Santa Maria de Fares, en un petit turó, hi ha restes de murs que fan pensar que hi havia hagut una construcció, segurament de tipus militar Aquesta possible casa forta devia estar en relació amb la població i també potser amb el pas de la via força important que unia Banyoles amb Besalú, la capital del comtat Mapa 257M781 Situació 31TDG783708 Si hom segueix la carretera que va de Banyoles a Besalú, havent passat Serinyà, arriba al veïnat…

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons E Pablo Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya Mapa 295M781 Situació 31TDG678678 De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat Després d’uns 20 minuts de camí força…

Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i Benavent de Segrià…

Situació Vista parcial del fossat defensiu d’aquesta fortalesa medieval, del tot enderrocada ECSA-JI Rodríguez Les restes d’aquesta fortalesa són situades al tossal del mateix nom, que és situat davant per davant del poble d’Alfés, a l’altra banda del riu de Set A l’extrem occidental del tossal, allargassat, s’hi han trobat indicis d’un assentament de l’edat del bronze Mapa 32-15 388 Situació 31TCG024012 S’hi pot accedir per la carretera N-230, que passa pocs metres a llevant del tossal Cal seguir un camí que condueix a una masia del mateix nom JRG Història El primer esment d’aquest castell…

Situació Ruïnes d’una construcció integrada dins el castell, que hom sol identificar amb l’església de Sant Llorenç ECSA - A Roura Les restes de l’antiga església parroquial d’Òpol es troben englobades dins els vestigis del castell i la vila vella d’Òpol De fet, no és del tot segur a quina de les construccions del castell i del poblat correspon l’església L’itinerari per a arribar a l’edifici és el mateix que el descrit en la monografia precedent JBH Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Història L’església i parròquia de Sant Llorenç d’Òpol és documentada des de…