Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
Fernando Yáñez de la Almedina
Resurrecció , pintura a l’oli de Fernando Yáñez de la Almedina
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el…
François Rabelais
Literatura francesa
Escriptor i metge francès.
Rebé una educació erudita al monestir de Fontenay-le-Comte i amb els benedictins de Maillezais El 1527 abandonà la vida monàstica i com un goliard recorregué totes les universitats importants de França Estudià medicina a Montpeller i exercí a Lió, on publicà 1523 les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel Pantagruel Acompanyà el bisbe Jean du Bellay a Itàlia i de tornada publicà el segon volum Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534 Ambdues obres tingueren molt d’èxit, però foren condemnades per la Sorbona Es doctorà a Montpeller 1537 i…
Venanci Vallmitjana i Barbany
Escultura
Escultor, germà d’Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona 1830/33 — 1905).
Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…
El ratpenat soprano
El ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus presenta un aspecte semblant al ratpenat comú P pipistrellus , però més petit Xavier Bayer L’espècie de ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus és el quiròpter més petit d’Europa, encara que té una mida i un aspecte molt similars al ratpenat comú P pipistrellus Fins fa pocs anys eren considerats una mateixa espècie És de color marronós, més clar a la panxa que a l’esquena Les orelles i el musell són foscos, potser una mica més clars que els del ratpenat comú En el cas del musell, cap a la banda dels ulls es va difuminant en…
Joan Martínez Alier: economia, ecologia i política
L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó fins i tot una…
Arnaut Daniel
Literatura
Trobador provençal.
Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de…
Cellera de Catllà
Art romànic
Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle…
Santa Maria del castell de Castellgalí
Art romànic
Situació L’església es troba dintre mateix del recinte del castell Aquest edifici, esmentat el 1292, no degué passar d’ésser una capella castellera i, com a tal, vinculada al castell Església Planta, a escala 1200, de l’edifici, que dona una construcció menuda a base d’una nau tancada vers llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent De l’església, actualment només es conserven els fonaments de l’absis i els del mur de migjorn, el qual, segons semblen evidenciar les restes que hom pot veure, mostra tota la longitud del basament, ja que al final d’aquesta socolada hi ha uns blocs de…
Castell de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
D’aquest castell situat a la part més alta del poble, al cim del tossal de Montellà, només en resten molt escassos vestigis de muralles Una torre moderna, edificada vers l’any 1930, és a l’emplaçament de l’antic castell Bé que des de mitjan segle XII es comencen a documentar els Montellà, castlans del castell, la més antiga menció de la fortificació data de l’any 1171 El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, estant a Tarragona, concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, i als seus successors, la roca i el castell de Castelló, a la vila de Montellà, i es reservava el dret d’acceptació dels…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina negra i…