Resultats de la cerca
Es mostren 2127 resultats
Sant Aniol de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis de Sant Aniol de Finestres des de migjorn Hom hi pot apreciar les arcuacions cegues i les lesenes que decoren el seu mur i la important sobreelevació que sofrí l’edifici A Martí Aquesta església centra el poble de Sant Aniol, queés el cap de municipi d’un terme que es troba vers el cantó de migjorn de la comarca El poble és situat a 415 m d’altitud, al costat dret de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per arribar a Sant Aniol, hom pot agafar, des d’Olot, la carretera que va a les Preses, població des de la qual surt una altra carretera,…
Sant Silvestre del Mor (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la capçalera de l’església A Borbonet L’església de l’antiga parròquia de Sant Silvestre del Mor o Sant Silvestre d’Almor, molt despoblada, és als vessants de la petita serra del Mor, contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont, entre la Miana i Sant Ferriol, la qual separa les valls del Junyell i el Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG716704 L’església de Sant Silvestre del Mor és força allunyada del centre urbà de Besalú La carretera que hi mena surt de l’entrada del pont nou de Besalú, a mà esquerra venint de Girona És aconsellable un vehicle tot…
Santa Maria de Vilanova de la Barca
Art romànic
Situació Detall del mur sud de la capçalera, amb una finestra de doble esqueixada ECSA-X Goñi Les ruïnes d’aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG108178 Per a anar a Vilanova de la Barca des de Lleida cal prendre la carretera C-1313 de Lleida a Balaguer CPO-XEC Història El poble de Vilanova de la Barca, dit també Vilanova de Castellpagès fins al segle XVIII, sembla que substituí el castell i nucli de Castello Pages La primera menció d’aquest indret és de l’…
Santa Maria de Nils (Pontellà)
Art romànic
Situació Part del mur de migdia, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt, avui aparedada ECSA - J Ponsich L’antiga església parroquial de Nils, avui completament desafectada, s’ha convertit en una dependència d’un habitatge particular Nils es troba a llevant de Pontellà, arran de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 45,6” N - Long 2° 50’ 49,2” E S’arriba a Nils des de Pontellà per la carretera D-23 PP Història El vilar de Nils villa Asinilos és esmentat el 930 en el testament del prevere Ànsila, el qual donava a Santa Eulàlia d’Elna l’alou que hi tenia L’església d’Elna rebé…
pinya de Sant Joan

Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental
Viles i ciutats de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…
L’organització territorial i política del territori de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…
L’escultura monumental i decorativa de l’antiguitat tardana
Introducció Sarcòfag del segle IV amb escenes de la història de Susanna, importat d’un taller romà, encastat al costat nord del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona F Tur L’estudi de l’escultura de la Catalunya de l’antiguitat tardana i d’època de domini polític visigòtic, en totes les seves manifestacions, ens obliga a plantejar de manera global les qüestions que implica la producció artística, les seves condicions, mètodes, aportacions, deutes i evolució El principal problema és, però, el fet que disposem d’escassíssimes restes, que ens ha llegat el pas del temps, i les…
Els edificis religiosos: el temple cristià de l’antiguitat tardana
Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…
Bartomeu Ribelles
Historiografia catalana
Historiador, cronista i bibliotecari.
Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…