Resultats de la cerca

Els primers cables submarins foren únicament telegràfics, i constaven d’un sol conductor, amb el retorn per la mar El primer cable submarí fou estès al riu Hudson el 1845, i el 1858 fou collocat el primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova Recentment, hom ha installat cables telefònics coaxials submarins, similars als terrestres, proveïts de repetidors submergits, alimentats pels extrems Atesa la importància dels cables submarins com a mitjans de comunicació entre diferents països i llur elevat cost d’installació i conservació, el 1884 tingué lloc la convenció de París…

Normalment aquests punts no són terminals de la informació emissor o destinatari, sinó reemissors del senyal rebut Un radioenllaç permet d’establir bandes de transmissió dins cadascuna de les quals hi pot haver un cert nombre de canals Poden ser terrestres o per satèllit artificial Els sistemes de radioenllaç per satèllit tenen l’avantatge, respecte als terrestres, de presentar menys etapes amplificadores entre l’origen i el destí Com que en cada etapa el senyal enviat degenera, els radioenllaços per satèllit tenen una millor qualitat del senyal Tot i això, presenten l’incovenient que,…

Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del consell d’…

Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys…

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió…

Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a Terrassa,…