Resultats de la cerca
Es mostren 2208 resultats
El marc geogràfic del romànic del Berguedà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Berguedà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Berguedà és una comarca que es troba dividida en dos sectors ben diferenciats l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà, presentant cadascun d’ells unes característiques pròpies En primer lloc, l’Alt Berguedà, és envoltat per tota una sèrie de relleus muntanyosos, amb un gran predomini de la roca calcària sobre els altres materials que els configuren, com són els rasos de Peguera 2067 m, la Serra d’Ensija 2359 m, la del Verd 2274 m, el Pedraforca 2493 m, les Serres del Cadí…
La selva nebulosa al món
Un subbioma petit, espars i divers Distribució dels boscos nebulosos al món en fosc sobre el conjunt de totes les selves en verd clar Pel fet de tractar-se de boscos de muntanya, el bioma nebulós té una distribució molt esparsa, feta de petites taques que corresponen a les elevacions muntanyoses Això fa que la seva representació en el mapa sigui fora d’escala en la major part La taca més contínua de bosc nebulós del món és la que recorre els Andes de nord a sud la “ceja” colombiana, equatoriana i peruana i la “yunga” boliviana, i per això és també la més estudiada La mitjana anual d’entrada d…
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…
Ex-Libris i exlibrisme a Catalunya
Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada…
raigràs italià

Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
pel·letització
Tecnologia
Procediment que consisteix a aglomerar en forma de petites esferes (d’1 cm de diàmetre aproximadament) petits grànuls d’un material (inferiors a 0,2 mm de diàmetre), després d’humitejar-los, mesclar-los amb un aglutinant i sotmetre’ls a un procés de sinterització
.
Hom l’empra en la metallúrgia del ferro per a preparar el mineral que hom introdueix a l’alt forn, per a preparar les barres de combustible nuclear, etc
ostracodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis que atenyen com a màxim 2,3 mm, tenen closca bivalva que cobreix tot el cos i presenta un lligament dorsal elàstic; llur cos és comprimit, sense segmentacions, té com a màxim tres parells d’apèndixs toràcics i la respiració és cutània.
Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça
paó diürn
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que arriba a tenir com a màxim una envergadura de 60 mm i presenta les ales d’un color roig ferruginós i vorejades de gris groguenc, que li permeten d’efectuar un vol ràpid.
Es troba des del juliol fins a l’octubre Les erugues fitòfagues, tenen moltes espines protectores
grau Réaumur
Física
Interval tèrmic corresponent a cadascuna de les divisions de l’escala Réaumur de temperatures, que atribueix el valor 0 a la temperatura de glaç en fusió i 80 a la del vapor en ebullició, ambdós casos sota una pressió de 760 mm de mercuri.
Aquesta graduació, que pràcticament només té un interès històric, encara es conserva en algun país eslau
mosca de la cigronera

Mosca de la cigronera
Aleksandrs Balodis (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Petit dípter (2 mm de llargària) molt semblant a la mosca comuna, però amb reflexos verdosos a les ales, que ataca la cigronera, a les fulles de la qual diposita la posta, i en les quals les larves, àpodes i grogroses, en néixer obren galeries.