Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
Adverbis
Els adverbis en -ment En la coordinació de dos o més adverbis en -ment , preferim la forma plena de tots els adverbis Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa La doble negació Reforcem el valor negatiu dels mots ningú , res , cap , gens , enlloc , mai , tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut , i la locució ni ni En les obres literàries, respectem l’absència de l’adverbi Les…
Sopa de Cabra
Música
Grup de rock format a Girona el 1986 per Gerard Quintana, veu, Josep Thió, guitarra, Joan Cardona, guitarra, Pep Bosch, bateria, i Cuco Lisicic, baix.
Integrants tots ells d’altres grups abans de la seva unió, el 1989 aconseguiren un gran èxit amb el seu primer disc, Sopa de Cabra i, en particular, amb el tema L’Empordà , i el grup es convertí en un dels impulsors del boom del rock català del principi dels anys noranta Enregistrà i cantà la major part dels seus temes en català Conreadors d’un rock clàssic, molt influït per The Rolling Stones i The Beatles, ultra l’esmentat publicaren els discs La roda 1990, Ben endins 1991, Somnis de carrer 1992, Mundo infierno 1993, en castellà, Allucinosi 1994, La nit dels anys 1997, Nou 1998…
,
Henryk Mikołaj Górecki

Henryk Mikołaj Górecki
© Ministerio de Asuntos Exteriores de Polonia
Música
Compositor polonès.
Començà els seus estudis musicals a Rybnik i posteriorment estudià composició a Katowice amb Bolesław Szabelski 1955-60 Des del 1958 presentà composicions al Festival de Varsòvia i el 1960 hi obtingué un gran èxit amb l’obra orquestral Zderzenia ‘Collisions’ Aquest any obtingué el primer premi de la Unió de Compositors Polonesos 1960 per l’obra Monologhi , que li permeté d’anar a París i ampliar la seva formació Estudià amb Olivier Messiaen i el 1961 rebé un premi per la simfonia número 1, composta l’any 1959 Conegué també Pierre Boulez , el qual l’influí considerablement En tornar a Polònia…
,
Josep Ardèvol i Guimbernat
Música
Compositor català, fill de Ferran Ardèvol i Miralles.
Vida Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical 1942, un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya El 1945 publicà, juntament amb González i J Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal , considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la…
P’otr Iljic Cajkovskij
Música
Compositor rus.
Vida Un dels compositors romàntics més destacats, aliè al Grup dels Cinc de MA Balakirev, i més proper a la música occidental que no pas a la manifestació musical nacionalista No obstant això, ell es veia com a creador de música russa pel fet que s’inspirava en el cant popular i que la seva expressió estava impregnada de trets típicament nacionals Les seves composicions es distingiren per un pregon lirisme, la cerca d’una línia melòdica bella i emocional i una gran destresa en l’orquestració Fill d’un enginyer de mines, la seva mare l’influí de manera molt marcada, i fou ella qui li inculcà…
fagot

Fagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i perforació cònica del tub Actualment conviuen dues modalitats l’anomenat fagot francès, basat en el sistema Buffet, i el fagot alemany, basat en el sistema Heckel Cada modalitat té unes qualitats sonores molt diferenciades, causades per les característíques específiques de la perforació del seu tub acústic i per la distribució diferent de claus i forats Els darrers anys del segle XX, s’ha anat imposant el sistema Heckel -fins i tot a França-, tot i que diverses associacions i orquestres intenten preservar i promoure…
La música en el modernisme
Preliminars Homenatge a l’Orfeó Català, de l’Ajuntament de Vilafranca 1900, dibuixat per Adrià Gual RM L’enorme interès que va desvetllar el Modernisme artístic a partir dels anys 1960 ha fet créixer l’atenció envers altres aspectes d’aquell moviment, i entre aquests també, encara que menys, pels seus aspectes musicals La primera qüestió que se’ns planteja en abordar aquest tema és si el període del que anomenem Modernisme va tenir una música pròpia, identificable com a tal, o si el millor que podem fer és parlar de «la música en l’època del Modernisme» Si ho fem així, podrem apreciar en…
Andreas Hammerschmidt
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…
John Cage
Música
Compositor nord-americà.
Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves…
composició
Música
Procés de creació d’una obra musical.
El terme també s’aplica a l’obra musical creada amb la finalitat de la seva execució sonora El procés de creació d’una obra musical té present i utilitza, a voluntat del compositor, tots els elements propis del llenguatge musical com ara la forma, la melodia, el contrapunt, l’harmonia, el timbre, el ritme i el metre, i també es pot definir a partir d’aspectes propis de la interpretació com són el tempo , l’articulació i el fraseig, els matisos i el caràcter de l’obra A més a més dels paràmetres musicals esmentats, l’autor en disposa d’extramusicals com ara la utilització de textos literaris o…