Resultats de la cerca

Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’observació d’un exemplar al…

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment a l’àrea del…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de la ciutat, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano , arran de la passió en la interpretació de les seves danses El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on actuà formant part del Trío Amaya Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires on un teatre porta el seu nom, i el 1941 es presentà i feu gires als EUA amb el quadre flamenc  Carmen Amaya and Her Gipsy…

Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines tenen aplicacions menors, com…

Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…

El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…

Els protosteliomicets Processos biològics característics dels protosteliomicets a dalt, esporogènesi en Nematostelium ovatum a baix, cicle vital de Ceratomyxa fruticulosa Hom hi ha indicat 1 cèllula vegetativa ameboide procedent de la germinació de l’espora, 2 estadi inicial de prespora, 3 estadi en forma de barret, 4 aparició de l’esteliogen, 5 inici de la formació de l’estípit, 6 darrer estadi de la formació de l’estípit l’esteliogen penetra dins el tub de l’estípit, 7 esporocarp madur, amb una espora terminal envoltada per una coberta exterior a la part alta de l’estípit hi ha una…

La primera d’aquestes línies fèrries, la que comunica Buenos Aires amb Valparaíso, de 1 423 km de longitud, entrà en servei l’any 1910